compartir
Algú crea amb una intel·ligència artificial una imatge d’una escultura sobre una dona que carrega totes les tasques domèstiques, li posa un nom, segurament també ho fa la IA: es dirà La càrrega o L’esforç, i li atribueix a un dels artistes més famosos del món, Jaume Plensa. De cop, es viralitza durant uns dies i milers de persones la comparteixen. Per què ha funcionat tan bé? S’ha popularitzat realment o és el que hem vist uns quants? Com funcionen les autopistes de la informació digital?
Jorge Carrión: “La viralitat té les seves pròpies regles”
L’escriptor Jorge Carrión, autor de llibres escrits amb intel·ligència artificial com Los campos electromagnéticos (Caja Negra, 2023), o de l’assaig sobre la viralitat Lo viral (Galaxia Gutenberg, 2020), i creador del pòdcast Solaris sobre tecnologia i humanisme, assegura que la falsa escultura ha funcionat perquè “la viralitat té les seves pròpies regles”.
“La imatge és absurda, segurament té més dits del que toca, i alguns dels objectes que càrrega són amorfes, no s’entenen, i no té res a veure amb la poètica de Plensa, però les regles de la viralitat no tenen res a veure amb la coherència ni amb el sentit comú, una vegada la imatge comença a circular ja no la pots controlar, perquè hi ha persones que les comparteixen per les xarxes socials, però també hi ha factors no humans. És una imatge creada amb IA que a les autopistes de la circulació viral és compartida per bots, per robots i algoritmes“.
Lluís Nacenta, escriptor i comissari en els camps de la música i el disseny sonor, que el 2024 va ser el comissari d’una exposició sobre intel·ligència artificial al CCCB, defensa la IA: “El problema no és la tecnologia, el problema està en la recerca sense escrúpols de likes, i que la gent dona like a un post sense pensar-ho dues vegades, perquè si mires els ‘m’agrada’ hi ha persones amb bagatge cultural que clarament coneixen l’obra de Plensa”.
Jorge Carrión també considera que el problema no és la IA, sinó “els humans, la intel·ligència artificial no té una mala intenció per se, és la persona que vol fer diners amb la publicitat associada a tenir un contingut viral, fa una setmana un mitjà colombià va viralitzar que Chat Yipiti ja era el nom d’un nen colombià, tothom va pensar que era versemblant, però era fals, ho van fer només per guanyar seguidors, presència i diners. És una qüestió d’ètica periodística i moral que no surtin aquests temes”.
L’escriptor Jorge Carrión, que ha escrit desenes de llibres entre novel·les, assajos, còmics i llibres de viatges, recorda un llibre d’un altre autor, Los bárbaros, d’Alessandro Baricco, que narra que “la postveritat és lleugera, flueix molt bé, en canvi, la veritat és pesada, si fas l’esforç de verificar que això és veritat, es trenca el miratge de la viralitat, en aquest cas, apel·la a una imatge feminista, reivindicativa, en una ciutat coneguda”.
Lluís Nacenta: “La resposta és més periodisme”
El xat de Twitter, Grok, assegurava que l’estàtua de Plensa estava a Barcelona, entre el carrer de la Princesa i la via Laietana. Com pot ser? Nacenta recorda que la IA llegeix internet “si troba en prou fonts que l’escultura és en aquella cantonada dirà que és així, la màquina replica el que els humans diem a internet”. L’expert en tecnologia i IA pensa que la resposta davant d’això és “periodisme, es diu molt que la intel·ligència artificial és una amenaça al periodisme, però aquest és un bon exemple per dir que justament el que necessitem és periodisme, una bona manera d’informar-te és fixar-te en el canal a través del qual t’arriba la informació”.
Lluís Nacenta considera que aquesta imatge de Plensa és una broma perquè hi ha situacions molt més greus “quan a tu et menteixen de manera sistemàtica i de manera conscient i et desconnectes de les fonts que et permeten contrastar la informació, et converteixes en una persona molt fràgil, molt manipulable, a l’hora d’exercir el teu dret al vot”.
“Per què tenim IA a les xarxes? No hi hagut cap consulta democràtica”
Jorge Carrión explica que “hem passat d’un sistema en què Google o Wikipèdia eren la garantia que allò era real i estava documentat, a preguntar-li a ChatGPT o a Grok el mateix i que la resposta no sigui contrastada o fiable. Estem en aquest moment de transició molt perillós, d’un paradigma en què es troba la informació d’una certa garantia, a un altre paradigma en què tot pot ser fals. Per què ho fem? Per què tenim IA a WhatsApp, a Twitter, a Google? No hi hagut cap consulta democràtica, cap consens, les corporacions han decidit que sigui així, i estem canviant els nostres hàbits sense saber el motiu”.
Aquesta és realment una imatge viral?
Jorge Carrión reconeix que no havia vist la imatge fins que el vam avisar, llavors, quanta gent ha de veure un contingut per ser viral? “A vegades passa que alguns periodistes, influenciadors o persones públiques han vist el contingut i es crea com una mena de miratge en què una minoria pensa que això és majoritari, però ja no hi ha res majoritari, és molt complicat trobar espais comuns en què tothom hagi vist alguna cosa.
A la tele, la ràdio, podem saber que és mainstream, però a internet tot està personalitzat, tot està pensat perquè a tu t’interessi, potser la falsa estàtua de Jaume Plensa només l’han vista homes d’entre 40 i 60 anys de Barcelona que de sobte han pensat que això era viral i potser és una bombolla de 100.000 persones”.
Aquesta situació es tornarà a repetir?
Els dos experts no dubten que aquesta situació no s’aturarà, vivim anys de transició, i pràcticament cada dia es publiquen notícies falses. Jorge Carrión recorda que en l’àmbit de la mort dels famosos ja no sabem què pensar: “Ja no sabem qui està viu i qui està mort, i estem dubtant sobre la vida i la mort de gent molt important i rellevant, per tant, la cultura fake i la cultura de la postveritat ja és una realitat, ja està contaminant la nostra ment, hem d’intentar conrear valors clàssics, a l’escola s’ha d’ensenyar pedagogia molt clàssica, i que quan ja siguis adult tu mateix trobis les teves eines de verificació, i de contrast”.
