compartir
Un dels mots que més es pronuncien, sobretot durant el segon trimestre de l’any és el mot lliga. A banda que esportivament ens pugui semblar important i interessant de seguir, lingüísticament també ens ofereix un entreteniment singular. Hi juguem?
Les lligues de la concòrdia
El diccionari ens indica que el primer significat de lliga és la “Unió ofensiva o defensiva formada entre diferents estats o sobirans” i també l'”Associació per a defensar certs principis polítics, religiosos, etc.”. Segons el lingüista Joan Coromines la paraula lliga significa la “unió amb altra gent” i deriva de lligar.
Realment, el mot lligar ens regeix completament la vida. De sempre esperem que l’allioli lligui, que a l’escola s’ensenyi la lletra lligada, que lliguem cartes tot jugant i que al llarg de la nostra vida establim lligams vitals (alguns dels quals comencen lligant, per cert).
Alhora, però, tenim aquesta altra lliga al cap, l’esportiva, en què més que unió hi ha confrontació. Com ho lliguem això?
La Lliga és competitiva
L’esport ha ampliat en el nostre imaginari el significat de lliga. Si una cosa podem dir de les lligues esportives és que són competitives i que els equips són rivals que es baten entre si per obtenir el millor resultat i guanyar… la Lliga. Llavors per què van posar a la competició un nom que significa aliança i unió?
El sentit profund de la lliga esportiva
De fet, al diccionari dins de la paraula lliga s’hi amaga el sentit més profund i el motiu pel qual va ser el mot escollit per definir la competició.
El diccionari també recull que una lliga és una “Competició esportiva en què cadascun dels equips juga amb tots els altres de la seva categoria”. És a dir, que els equips estan units i organitzats per grups que tenen les mateixes condicions i s’enfronten als de la mateixa categoria. És per això que en diem lliga.
Som espectadors de com el sentit competitiu de lliga en l’imaginari col·lectiu ha passat per sobre del primer sentit que va donar-ne l’origen.
