La Casa Fullà, situada al carrer de Gènova, al Guinardó, va ser on Pepa Llopis i Joan Brossa van conviure des del 1972 fins que va morir el poeta, el 1998. Una placa instal·lada recentment a la façana així ho recorda.
Llopis treballava d’infermera a l’Hospital de Sant Pau i feia molta vida al barri. A banda de mecanografiar des de jove els escrits de Brossa, es va convertir amb els anys en promotora i conservadora de la seva obra.
“La Pepa no era una mera mecanògrafa. S’hi abocava, li deia el seu parer. Li discutia des del seu punt de vista, com jo des del meu. I el Brossa era una persona que acceptava qualsevol suggeriment”, explica Andreu Rossinyol, corrector de bona part de l’obra del poeta.
Un tàndem personal i artístic
La influència de Pepa Llopis no es limitava en l’àmbit creatiu del poeta i dramaturg. Aquesta activista cultural va endreçar la vida anàrquica de Joan Brossa també pel que fa a les relacions socials de l’artista. Segons Mercè Centellas, filla de Pepa Llopis, “fins i tot li va ensenyar a anar a comprar el pa, que no en sabia. I li va haver de dir: “És aquesta moneda, la gran i la petita, i val allà al carrer dels Garrofers i et donaran la barra, que ells ja saben quina és. A Brossa li feia por tenir diners”, rebla Centellas.
Els qui els van conèixer afirmen que no s’entén el Brossa sense la Pepa i que la seva bona convivència va ser clau en els darrers anys de la vida de la parella.
Creadora de la Fundació Joan Brossa
Un any després de la mort del poeta, el 1999, Pepa Llopis va crear la Fundació Joan Brossa per conservar el llegat de l’artista, catalogar-lo i fer-lo accessible al públic. La Fundació promou tota mena d’activitats destinades a l’estudi i a la divulgació de tots els gèneres que va cultivar el poeta Joan Brossa, amb èmfasi en el seu caràcter interdisciplinari.
Llopis va morir ara fa 10 anys i gràcies a la seva tasca l’univers Brossa no ha parat de créixer.
