El Premi Pepón Coromina 2026, que atorga l’Acadèmia del Cinema Català, reconeix projectes que comparteixen aquest esperit: un cinema arriscat, independent, innovador i al marge de les fórmules habituals de la indústria. El guardó ha reconegut la productora Películas Inmundas, del cineasta Marc Ferrer, per la seva visió del cinema com un espai de llibertat, allunyat de les estructures comercials habituals. Es tracta d’un model basat en l’autogestió que aposta per un cinema que “sobreviu, creix i es desenvolupa” al marge de la indústria.
Un cine amb la imperfecció com a llenguatge
Películas Inmundas practica un cinema lúdic i col·lectiu, sovint fet amb amics, però amb un profund coneixement de la història cinematogràfica. Segons el jurat de la 13a edició, actualitza maneres de fer clàssiques sense limitar-se a reproduir-les. El guardó reconeix també la seva aposta per un cinema de resistència, fet “a pesar de”, que reivindica la imperfecció com a llenguatge propi en un context de estandardització audiovisual. En aquest sentit, el projecte encarna la defensa del cinema lo‑fi, un cinema imperfecte per voluntat pròpia, que aposta per la llibertat creativa per sobre de la perfecció tècnica. Tot plegat, amb processos artesanals i la llibertat creativa en plena era del 4K.
Amb aquest premi, es reivindica una manera de fer que connecta amb l’esperit del productor Pepón Coromina i que, segons el jurat, cal reconèixer sense esperar dècades perquè sigui considerada radical o innovadora.
Menció als crítics de Girona pel model alternatiu
El jurat també ha atorgat una menció especial al Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona, en reconeixement de la seva tasca en defensa d’un model d’exhibició que el mercat ha anat arraconant.
Es tracta d’un projecte que ha sobreviscut gràcies a la iniciativa popular i que exemplifica la fragilitat d’aquest tipus d’iniciatives, alhora que posa de manifest la importància de mantenir una mirada crítica sobre les polítiques públiques culturals. El col·lectiu aposta per una programació que dona suport als creadors i que hi facilita l’accés al públic, des de fora dels grans centres de decisió cultural. És una proposta que, lluny de ser un cas aïllat, representa una manera de fer present en altres punts del territori. El jurat subratlla que hi ha demanda d’aquest tipus de cinema i fa una crida a les institucions perquè protegeixin aquests espais: “Ens hi juguem massa com a societat per no assumir aquesta responsabilitat”.
Pepón Coromina, impulsor del cine d’autor
Pepón Coromina (Barcelona, 1946-1987) va ser un productor de cinema català, així com actor i guionista, considerat una figura clau del cinema independent i d’autor a Catalunya.
Al llarg de la seva trajectòria, va produir nombroses pel·lícules entre finals dels anys 70 i la dècada dels 80 i va treballar amb directors destacats en projectes amb una mirada arriscada, personal i allunyada dels circuits comercials, entre els quals títols de Bigas Luna com Bilbao (1978), Caniche (1979) i Angoixa (1987), amb els quals els productor va ser clau per a la projecció internacional d’avantguarda del director barceloní.
També va ser el primer productor de Pedro Almodóvar a Pepi, Luci, Bom y otras chicas del montón (1980) i va produir films d’Eloy de la Iglesia com El diputado (1978) i Navajeros (1980). En clau més barcelonina, destaquen les col·laboracions amb Gonzalo Herralde a El asesino de Pedralbes (1978) i Les últimes tardes amb Teresa (1983), i amb Jordi Cadena a Barcelona sud (1981).
Tot i una trajectòria curta —va morir amb 41 anys—, la seva empremta ha estat significativa dins el cinema català, especialment pel seu paper a l’hora de donar una primera oportunitat a cineastes emergents. Per això, el Premi Pepón Coromina reconeix projectes que comparteixen aquest esperit: un cinema arriscat, independent, innovador i al marge de les fórmules habituals de la indústria. En definitiva, Coromina és una figura clau per entendre el cinema català més lliure i experimental, i el guardó que porta el seu nom n’ha preservat l’esperit.
