El camaleònic Àngel Pavlovsky ha reciclat vestuari d'anteriors muntatges, alguns dels quals de fa una pila d'anys, per presentar-se a escena com una reina de les fades. D'aquí que hagi titulat aquest monóleg 'Angelhada'. O millor seria dir diàleg amb el públic, perquè si hi ha un comú denominador en els espectacles propis de Pavlovsky és que la quarta paret cau en qüestió de segons. Aquí per fer creure al públic que és una fada i explicar-li històries. Quines? Doncs de tota mena, i segurament mai iguals en totes les funcions ÁNGEL PAVLOVSkY, actor i director del muntatge "Cuento historias que de alguna manera llegan a la sensibilidad, al alma del espectador... Sobretot a los que tienen muy intacto el niño interior." Aquesta rima en a per exemple, no existia quan va estrenar l'espectacle al Teatro Espanyol de Madrid, productor del show. Un show on l'habitual llengua afilada calla per cedir protagonisme a la subtil picada d'ullet. Llàstima que intenti allargar massa la peça, cosa que dilueix la màgia creada al principi amb la complicitat de la seva neboda, Martina Burlet, qui s'encarrega d'una banda sonora com de joguina.També de ballar, per bé que ahir, per problemes tècnics, sense música.
