(ACN) El cantant i compositor Pau Vallvé ha presentat aquest dimecres el disc “Agorafília” en el seu debut a L’Auditori amb les entrades esgotades. El 18è àlbum és un treball “més serè” que els anteriors i denota una maduresa de l’autor. Enemic de l’estancament, Vallvé ha sortit de la zona de confort en el procés creatiu del treball, que ha estat molt més compartit amb altres músics i en el qual ha experimentat més. En una actuació emotiva que ha repassat tant el disc com la resta de la seva discografia, ha interpretat temes com ‘Buguenvíl·lies’ i ‘Cervell vs. Cor’.
Dos concerts més a Barcelona el 2025
En el concert s’ha pogut veure una de les normes particulars de Vallvé: el fet de canviar de formació en directe a cada disc. En aquesta ocasió, com que “Agorafília” barreja l’electrònica amb els sintetitzadors i manté la part de rock i la voluntat d’innovar, la banda ha comptat amb dos amics del cantant: en Turre als modulars, les caixes de ritme i la bateria, i en Jordi Casadesús als sintetitzadors, els samplers i el baix. A més a més, en aquesta gira de presentació es pot descobrir per primera vegada la faceta de pianista de Pau Vallvé.
La gira de presentació continuarà a Girona, Vic, Granollers, Lleida, Esparraguera, Vilafranca i tornarà dues vegades més a Barcelona. Serà el 7 de març al Paral·lel 62 i el 12 de juliol al festival Cruïlla.
“Agorafília”, el desig de sortir de la zona de confort
“Agorafília” significa “desig de sortir cap enfora” i això es plasma en aquest treball en què el músic surt de la zona de confort i passa d’idear i crear els discos ell mateix, en soledat, a viure un procés més compartit amb altres músics. Així, en el disc els sintetitzadors van guanyant força a la vegada que hi continua molt present l’essència folk i pop de Pau Vallvé.
Alhora de fer el disc, Vallvé va escollir primer amb qui volia tocar, quins instruments tocarien amb quines sonoritats, i amb aquests sons quines cançons podria fer. A més, va decidir compondre el disc amb un instrument que desconeixia, un sintetitzador electrònic, i va gravar-lo amb un software que no dominava.
