compartir
L’escriptor Pau Miró Caparrós estrena a la Sala Beckett Expulsió, una història sobre la necessitat de creure en petites utopies, que té la Barcelona d’avui com a paisatge de fons, per parlar-nos d’un món, d’una ciutat, “que ha deixat de banda les il·lusions i que ens empeny a reduir la imaginació a mera fantasia“, ha explicat l’escriptor al betevé directe.
El punt de partida de la peça és la mort dels pares dels protagonistes, i els germans han de decidir què fan amb la casa d’estiueig. Aquesta situació, explica Miró, “és l’excusa perquè apareguin moltes coses familiars, i també es filtri la política o la ideologia a partir de les relacions familiars”.
L’urbanisme, un dels temes cabdals de l’obra
L’obra aborda la gentrificació, i l’urbanisme i la ciutat de Barcelona són dos dels protagonistes de l’obra. Els personatges es troben exclosos, per un motiu o un altre, de la ciutat. “Cada vegada costa més pensar la ciutat només per als ciutadans, cada vegada hi ha uns interessos econòmics molt poderosos, i només algú que és una mica idealista pot lluitar pels drets dels ciutadans, tenint en compte coses tan senzilles com el temps que dura un semàfor, perquè puguin passar els nens o la gent gran, això pot canviar la vida a moltes persones”.
L’escriptor fa servir a l’obra els ocells com a element simbòlic: “Un niu és un niu [habitatge] i no una cosa per especular, els ocells ho tenen molt clar i els humans ho hauríem de tenir més clar. Ha canviat el paradigma i molts dels que ens venen a visitar ens estan expulsant de la ciutat, la ciutat s’adapta a ells i no hi ha altre opció que ens hagin de fer fora a nosaltres? Que els preus de tot estiguin com estan, hi ha alguna cosa aquí que ha canviat”, explica Pau Miró Caparrós. “Tot i així, encara resisteixo, ens quedarem a Barcelona perquè som uns enamorats de la ciutat“.
