És la càmera que s'ha endut en els seus viatges i amb la qual va fer la fotografia que li ha merescut el tercer premi a millor retrat. El Pau Barrena encara no se'n sap avenir del reconeixement internacional que tot just li van comunicar ahir. PAU BARRENA, fotògraf "El Twitter, el Facebook... és un no parar, tothom que et vol felicitar. No m'ho esperava." La fotografia mostra un moment molt ínitm abans d'un casament tradicional al Marroc. "Ningú pot veure la núvia, menys un estranger. Té les mans plenes jena, cara tot mquilloat i no es va moure ni un millimetre. Un moment molt ínitm." El Pau treballava amb una ONG al Marroc, i això li va obrir les portes. "Era poble molt rural tradicions, i no comu gent fent fotos i familia i un petit enllac va ser basic per ferla." Ara, des del Raval recorda el que va ser un dels primers reportatges que va fer, aquí mateix, amb unes fotografies sobre la prostitució al carrer de Robadors que van ser comparades amb les del reconegut fotògraf Joan Colom. El premi del World Press Photo no té cap recompensa econòmica, però té clar perquè li servirà. "Per seguir treballant i buscant històries que cal explicar cada dia hi ha imatges noves i coses a explicar".
El premi li ha arribat per sorpresa. Assegura que no se l’esperava, que “ni tan sols ho havia somiat”. El Pau encara està paint la repercussió que ha tingut tot plegat. “El Twitter no para, el Facebook tampoc, el telèfon, missatges, estic desconcertat, molt sorprès”, diu. Assegura que el nivell és molt alt.
El que té més clar és per a què li serveix el premi: “per dir-me que la feina està ben feta i que ningú no t’ha de valorar pel que has fet ja, sinó pel que pots anar fent cada dia, perquè cada dia hi ha coses noves a explicar”.
La fotografia premiada: la núvia berber
El retrat que ha guanyat el tercer premi al World Press Photo es va fer a Fanour, que és un barri molt pobre de Tinghir, un poblat del sud-est del Marroc. Barrena hi va anar durant l’estiu amb l’ONG Alkaria, amb la qual treballa en temes d’agricultura i d’educació des de fa quatre anys. “Justament quan érem allà, l’estiu passat, hi va haver un casament i va ser la possibilitat per accedir-hi amb la noia que tractava sempre. Normalment, cap estranger ni cap persona no musulmana, ni sobretot cap noi, no pot veure una núvia abans de casar-se. És el moment en què està a l’habitació maquillant-se, i cap persona no li pot veure la cara fins que el nuvi no li descobreix el vel. El cas és que era una família molt tradicional, d’un lloc rural amb tradicions molt arrelades, i no és gens habitual veure-hi ningú fent fotografies”.
“Quan vaig entrar a l’habitació, la noia es va quedar quieta. No es va moure ni un mil·límetre. Estava amb el pare, la mare, el germà i la cosina. Era un moment molt íntim, moments abans que el nuvi arribés a casa”. El Pau va aprofitar el casament per fer les fotografies de tota la celebració. El fotògraf destaca un detall de la instantània que creu que també mereix atenció: “hi ha un interruptor al fons, a la paret, que penja per allà i que crec que complementa la imatge”.
A més de la premiada, el Pau va enviar una altra fotografia al concurs. “Era una nena de quatre anys que viu a l’única frontera que hi ha Europa, la que separa Melilla del Marroc. Viu al bosc esperant l’oportunitat per saltar la tanca o agafar una pastera i poder creuar l’estret”. Aquesta fotografia, però, no va ser seleccionada.
Seguint les passes de Joan Colom
Les fotografies sobre la prostitució al carrer d’en Robador, al Raval, va ser un dels primers reportatges que va fer. “No és un carrer perillós, però no t’hi deixen fer fotografies. Això no vol dir que no hi hagi una realitat que es pugui explicar, i ho vaig intentar”. Ho va fer amb una càmera petita amagada. “Sé que no és el mètode més correcte, fer fotografies d’amagat, però vaig intentar respectar la feina de les persones que hi havia al carrer i l’ambient sense molestar a ningú”.
Les instantànies s’assemblen a les que el reconegut fotògraf Joan Colom va fer de l’aleshores anomenat barri Xino als anys 60. “Jo no sabia qui era Joan Colom, tot just acabava de començar i tenia molt poc bagatge. Va ser un fotògraf amic qui va dir que les fotografies s’assemblen molt a les de Joan Colom. Veure les comparacions em va fer mola il·lusió”.
Les primeres fotografies: càrregues policials a la plaça de Catalunya
Pau Barrena es va endinsar en el món de la fotografia fent un postgrau en fotoperiodisme a la Universitat Autònoma. El primer dia que va començar a exercir com a fotoperiodista va ser el 27 de maig de 2011, quan els Mossos d’Esquadra van carregar contra els activistes del 15-M acampats a la plaça de Catalunya. “Aquell dia estava al metro, anava amb la càmera i per Twitter vaig veure el que estava passant, així que vaig anar-hi de seguida a fotografiar-ho i vaig enviar el material a un mitjà de comunicació, al setmanari ‘La Directa’.”
