Hi ha habitatges que impressionen, que desperten admiració i es queden impregnats en la retina de qui hi entra per primer cop. És el cas de l’Habitatge Oasi, una casa unifamiliar amb un pati únic, ubicat en uns baixos d’un dels carrers amb més trànsit de l’Hospitalet.
És el projecte més personal de l’arquitecta Júlia Marbà. 350 m2 que havien estat anteriorment una parròquia, una impremta i, finalment, un basar. Marbà els va buidar i els va transformar en un habitatge amb una sala d’estar que és un pati de més de 100 m2 i 500 m3 d’aire amb una coberta de vidre: una gran estança que un cop vista, no s’oblida mai.
Mobles XXL
Aquest espai permet tenir una gran taula per a 10 persones, un sofà de 5 metres en forma d’ela, una petita piscina, una gandula i una olivera. “Hi ha pocs elements, adaptats al que permet aquest gran pati”, afirma la jove arquitecta. Mobles i elements XXL que ajuden a convertir aquest gran àmbit en un espai de vida, protagonista d’un dels capítols del programa Parets Mestres.
Silenci i qualitat de vida
El pati és l’espai que culmina aquest projecte, que volia allunyar-se del brogit del trànsit del carrer i anar buscant, poc a poc, qualitat de vida i qualitat d’aire, silenci, que és el que busquen els arquitectes i els habitants de les ciutats, afirma Marbà.
Des del punt de vista climàtic, és molt eficient, funciona com a espai termoregulador: durant els mesos d’hivern capta la radiació del sol i fa l’efecte d’un hivernacle, captant la calor cap a dins. En canvi, els mesos d’estiu és un espai ventilat —amb una part de sostre de vidre retràctil— i uns tendals que generen ombra i redueixen la temperatura exterior.
Efecte “uau!”
Quin és el comentari més habitual de tothom que visita per primer cop aquest gran pati? “Uau!“, comenta la Júlia Marbà, “per la proporció, per la llum i per l’inesperat” d’un espai de 500 m3 que està ubicat al bell mig de la casa, després d’accedir a un primer àmbit que fa d’aparcament, un segon d’estudi d’arquitectura i un tercer on s’ubica la cuina, d’un estil més rústic on domina una gran illa de ceràmica vidriada verda.
El pati de la domus romana
El pati remet a l’arquitectura tradicional, l’espai homònim de les domus romanes i també als patis àrabs. “Vivim en un pati i és aquest el que articula la resta de l’habitatge: les habitacions, la cuina, els lavabos, el despatx. Tot viu d’aquí”, explica Marbà.
Com a la resta de l’habitatge, aquí les parets estan nues, despullades, deixen a la vista els materials de construcció, totxos de maó massís. Unes parets que són el llenç en què les bigues dibuixen un traç d’ombres, com si fossin les agulles d’un rellotge solar.
Exposats al veïnat
L’Habitatge Oasi està ubicat al mig d’un interior d’illa amb centenars de veïns: “Estem al rovell de l’ou, som el forat del dònut“, diu la Júlia Marbà. Però la por inicial que el seu pati amb coberta de vidre els deixés exposats s’ha transformat en un vincle molt maco amb l’entorn: “S’ha generat una relació, en la distància ens coneixem tots, i ens hem fet famosos“, afegeix, riallera, Marbà.
