Els passatges de les ciutats s’han anat definint des del 500 aC i fins a l’actualitat. Han servit per unir territoris i persones, comunicar zones amb orografia complicada o afavorir la mobilització, sobretot amb vehicle autònom. Però també han anat dibuixant una sèrie de barreres que transformen la distància entre dos punts en un recorregut més complicat. L’arquitectura utilitza aquests passatges per facilitar la mobilitat dels ciutadans. Aquest és el punt de partida de l’estudi de l‘Institut pour la Ville en Mouvement – VEDECOM de París, a partir del qual es basa l’exposició.
“Passatges” va començar l’itinerari a París i pretén que pugui exposar-se en ciutats de tot el món. Pels autors no només és important donar a conèixer el resultat de l’estudi, sinó reflexionar, en paral·lel, sobre el que encara queda per fer i les possibles solucions que hi pot haver a l’excés de barreres.
En la presentació s’ha destacat que els passatges han de ser agradables, intel·ligents i oberts al paisatge urbà. Remarquen que avui dia estan pensats sobretot per als vehicles autònoms i no pas perquè les persones els puguin traspassar a peu i gaudir-los integrats en el seu recorregut habitual. Els canvis a petita escala, asseguren, poden canviar la utilitat i la idea que s’acostuma a tenir sobre els passatges.
