compartir
El tècnic de festes de l’Institut de Cultura de Barcelona, Joan Manuel Camps, i l’historiador Jordi Roca han parlat al betevé directe del passat, el present i el futur del Carnaval a Barcelona. “L’origen es remunta als primers temps del cristianisme, quan hi havia celebració entre l’epifania del 6 de gener i l’inici de la quaresma. Se celebrava el fet de donar la volta a les estructures formals“, apunta Camps.
“Al segle XIX, Barcelona celebrava el Carnaval més modern i important d’Espanya”
Segons Jordi Roca, “pren formes i significats diferents al llarg dels 2000 anys que ens precedeixen. En el període medieval i modern s’entén com un moment d’invertir l’ordre social, d’explosió. A mitjans del segle XIX hi ha la renovació en la festa moderna que coneixem avui dia. Una festa que organitzaven les entitats recreatives de la ciutat, la més famosa de les quals, a l’època, va ser la Societat del Born. En aquell moment Barcelona va tenir el títol de celebrar el Carnaval més modern i important d’Espanya“.
Descentralitzar el Carnaval
Joan Manuel Camps admet que “de fet, que l’Ajuntament organitzi l’Arribo és una mica absurd, l’haurien d’organitzar les entitats“. Efectivament, l’Arribo, el dijous gras, és l’únic acte de celebració unitari que organitza el consistori. Enguany té lloc a Sants i no a Ciutat Vella com en els darrers vuit anys. “Es tracta de descentralitzar el Carnaval, fer-lo més itinerant. Potser l’any que ve és en un altre districte. Però les entitats dels barris organitzen la resta d’actes: les rues, que solen ser amb concurs de danses i disfresses, les botifarrades i altres activitats”, explica Camps.
L’Arribo d’enguany és un “Carnaval còsmic” que té com a protagonistes la reina Belluga i l’Elon Muska Collonera. Acabarà amb un èmul de La Taronjada, una batalla de taronges que al segle XVII tenia lloc al final del Carnestoltes, però durant la qual hi havia ferits. “L’hem substituïda per una guerra de confeti“, detalla el tècnic.
