La majoria d’habitants d’una gran ciutat passa el mínim temps possible als passadissos de la finca on viu. No són un lloc agraït, i molt menys habitable. Però aquests espais comuns poden arribar ser un dels punts més ben valorats dels veïns, com passa amb el Bloc A de l’Illa Glòries, format per 51 habitatges socials projectats per Cierto Estudio.
Aquest estudi d’arquitectura barceloní integrat per sis dones amb visió de gènere —la Marta Benedicto, la Ivet Gasol, la Carlota de Gispert, l’Anna Llonch, la Lucía Millet i la Clara Vidal— tenia molt clar des de l’inici que la Comunitat Habitacional que volien crear al nou centre de Barcelona volia posar el focus en les persones, i fomentar els vincles entre elles. I per aconseguir-ho, els espais comuns, com els passadissos, eren estratègics.
Passadissos amb vistes
Els passadissos que donen accés als habitatges tenen una balustrada amb vistes a l’exterior, i en la seva majoria estan encarats a sud per gaudir de la llum del sol directa. Juguen amb el color verd, generen visuals, diagonals, i conviden a recórrer-los. A Cierto Estudio tenien clar que no volien que fossin passarel·les orientades a nord, fredes, on la gent no s’hi volgués quedar. Volen esdevenir espai de trobada, on els veïns interactuessin.
No són passadissos en forma de línia recta, tenen petits meandres, espais on s’eixamplen per donar rebuda als habitatges. La idea és que també la gent se’ls acabi apropiant i se’ls faci seus amb algunes plantes, o posant-hi la cadira de rodes (en el cas dels habitants que tenen problemes de mobilitat), perquè l’espai privatiu dels pisos és petit i així es pot fer que s’ampliï a l’exterior.
Privacitat vs. comunitat
En aquest bloc, protagonista d’un dels episodis del programa Parets Mestres, tot respira. Són molt importants, per exemple, els petits patis que separen els passadissos (o passeres) dels dormitoris i les sales d’estar —on s’han instal·lat petits estenedors—, per generar privacitat i que la resta de veïns no tingui accés visual directe. A cada planta hi ha vuit apartaments, d’uns 60 m² els de tres habitacions, en règim de lloguer.
Precedents a La Casa Bloc i a Escorial 50
A Barcelona hi ha altres edificis emblemàtics on passadissos i altres espais comuns es van idear perquè les persones es poguessin trobar i fer-hi vida. Als anys 30 destaca la Casa Bloc, projectada per Josep Lluís Sert, Josep Torres Clavé i Joan Baptista Subirana —integrants del GATCPAC— i, als anys 60, Escorial 50, un edifici iniciat per Oriol Bohigas i Josep Martorell.
En aquest bloc d’estètica brutalista, que va guanyar el Premi FAD el 1962, i forma part del Patrimoni Arquitectònic de Barcelona, els passadissos es converteixen en un passatge públic on els veïns hi posen les seves plantes i afavoreix converses.
Els passadissos de la corrala
A més, els passadissos del Bloc A de l’Illa Glòries guarden certa similitud amb la corrala, un model d’edifici de veïnatge popular del Madrid dels segles XVII al XIX, que tenia un pati central i una galeria oberta amb passadissos amb balcó que donaven accés als petits habitatges.
