Gest simbòlic al Parlament amb la restitució de part de la documentació espoliada a la cambra catalana l'any 1939. Entre els papers, que mostren com era la vida al Parlament durant els anys 30, destaca la correspondència del president de la cambra durant la República, Joan Casanovas. S'hi poden trobar cartes amb institucions i particulars, a més de carnets de funcionaris d'aquella època com, per exemple, un ciclista que feia de missatger. MARIONA COROMINAS, cap de l'Arxiu del Parlament "Tot aquesta documentació es va espoliar, es va guardar a Salamanca i, per tant, es va truncar tota aquesta època. Per tant, amb el retorn d'aquesta documentació d'alguna manera tanquem aquesta etapa i ja podem dir que tenim la documentació de l'època republicana. D'aquesta etapa, perquè encara en falta molta." FERRAN MASCARELL, conseller de Cultura "És expressió de voluntat democràtica, és natural que la gent pugui tenir aquella memòria que li va ser confiscada i arrebatada per la força de les armes l'any 1939, a casa seva." El director de l'Arxiu Nacional de Catalunya, on es conservava la capsa entregada, alerta, que encara hi ha papers confiscats pel franquisme que no han retornat a Catalunya. FRANCESC BALADA, director de l'Arxiu Nacional de Catalunya "La documentació relacionada amb defensa, com era l'exèrcit republicà, que estava sectorialitzat a Catalunya. I documentació dels ajuntaments." Els papers que han arribat avui seran custodiats per l'arxiu de la cambra, amb la voluntat de protegir i difondre la memòria democràtica del país.
L’Arxiu del Parlament recupera part de la vida de la cambra durant els anys 30. Entre els documents retornats aquest divendres (corresponents al lligall 505 dels Papers de Salamanca) en destaca la correspondència del president del Parlament durant la República, Joan Casanovas. Mariona Corominas, cap de l’Arxiu del Parlament, afirma que “aquesta documentació es va espoliar, es va guardar a Salamanca i, per tant, es va truncar tota aquesta època” i assenyala que el retorn dels papers republicans tanca un etapa. Tot i així, alerta que encara falten papers i fa una crida perquè els ciutadans que en tinguin a casa els retornin, entenent que és “la memòria de tots”.
Entre la documentació hi ha cartes de Casanovas amb institucions i particulars, com el majordom, l’oficial major o els diputats, a més de documentació administrativa, com carnets de treballadors del Parlament. L’arxiu la incorporarà als inventaris, amb l’objectiu de preservar-la i difondre-la per preservar la memòria històrica del país.
El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, ha destacat que aquest acte és una “expressió de voluntat democràtica” i el director de l’Arxiu Nacional de Catalunya, Francesc Balada, on fins ara es conservava la capsa entregada, alerta que encara hi ha papers confiscats que no han tornat a Catalunya. Es tracta de “documentació relacionada amb defensa, de l’exèrcit republicà” i també part de la “documentació dels ajuntaments”, afirma Balada.
Entre 2006 i 2008, el Ministeri de Cultura va fer diferents entregues de documentació procedent de la Generalitat a l’Arxiu Nacional de Catalunya (507 lligalls) i el 2011 es va restituir documentació de particulars, que s’ha començat a retornar als seus propietaris. Des de l’ANC s’ha classificat i custodiat, i a poc a poc s’ha anat retornant a les institucions d’on va ser confiscada. De fet, aquesta és la segona vegada que s’entrega documentació al Parlament. L’any 2007, es van retornar documents procedents del Mas Perxés d’Agullana, a l’Alt Empordà, on va pernoctar el president Lluís Companys l’any 1939, camí de l’exili.
