La Unesco ha inclòs a la Llista Representativa de Patrimoni Cultural Immaterial l’art de la pedra seca, una tècnica que va néixer al neolític i s’ha utilitzat a tot el món per construir des de parets fins a cisternes, ponts o barraques. La peculiaritat d’aquesta tècnica és que utilitza pedres de l’entorn immediat i no fa servir cap material de cohesió entre elles. A Catalunya hi ha inventariades gairebé 19.000 construccions i es tracta d’un dels elements significatius del patrimoni de la pagesia catalana.

La pedra seca a Collserola

Caminant pels boscos de Collserola estava ple de terrasses de cultiu de vinya. Les parets es van construir per fer-hi aquestes terrasses de conreu i poder-hi plantar vinya, en un terreny amb molt de pendent. El cultiu, però, va desaparèixer a finals del segle XIX per culpa de la fil·loxera. Aquests marges tenien una doble funció: quan hi havia manca d’aigua, conservaven els nutrients de la terra i la humitat; i quan plovia, impedien que l’aigua arrossegués els nutrients i la terra s’esllevissés.

Tot i que ara aquests marges ja no fan cap ús, tenen una importància històrica, artística i ecològica:“Hi pots trobar nius de mallerengues, rèptils… ecològicament és un exemple de sostenibilitat: una paret de ciment és més estèril que un marge de pedra seca”, explica Damià Gibernet, veí de Vallvidrera.

Actualment les entitats que es dediquen a la pedra seca a Catalunya estan agrupades sota l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional, que forma part de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial.