càtering

El mot catering va aterrar a Catalunya fa ja tres dècades, però no ha estat fins a aquest 2021 que el Termcat ha decidit acceptar-lo al diccionari. Fins ara era als llimbs dels termes catalans. No l’incloïa la normativa, però els parlants el feien servir, vistes les alternatives, poc pràctiques en molts contextos.

De vegades la normativa i el carrer van per camins paral·lels i triguen a confluir, si és que ho fan. Mentre que tothom deia “catering” amb normalitat, normativament calia marcar-lo com un anglicisme.

El cas de catering no és especial. Molts termes que ens arriben provinents d’altres llengües han de recórrer el mateix camí i fer cua per optar a ser normalitzats. El que marca quant de temps cal perquè un estrangerisme s’accepti o es descarti depèn de molts factors: la urgència, l’ús, la necessitat…

Els anys 90 es va optar per “servei d’àpats” en lloc de l’anglicisme “catering”

Quan catering va arribar al domini català fa 30 anys, va ser adoptat amb rapidesa als espais d’ús: calia el mot per explicar una nova necessitat. Aleshores, i com tota paraula que apareix a l’escenari lingüístic, va ser objecte d’estudi al Termcat, que va iniciar la tasca terminològica per intentar donar una resposta catalana a l’estrangerisme. 

El Termcat tenia bàsicament quatre opcions possibles davant el manlleu:

  • Crear o trobar una alternativa catalana, com en els casos de programari (per software) o esmorzar dinar (per brunch).
  • Adaptar el manlleu adequant-lo a la fonètica i a l’ortografia catalanes, com passa amb pírcing, nyoqui o raclet.
  • Adoptar el manlleu de manera directa, en què manté els trets propis, diferents de la llengua d’arribada: allegro, web, whisky, mousse, orujo.
  • Calcar el manlleu però traduint-lo literalment, com s’ha fet amb menjar ràpid (per fast food) o glaçonera (per cubitera)

I com que les institucions de la llengua són sobretot conservadores, per preservar al màxim l’idioma, el Termcat va optar per la primera solució, i va proposar servei d’àpats en lloc de la paraula anglesa catering.

càtering

El pas del “servei d’àpats” a “càtering”

La llengua és una eina de comunicació viva i la normativa no viu aliena a aquesta realitat. A vegades les formes proposades pel Termcat substitueixen els manlleus ràpidament, però d’altres els parlants continuen emprant-lo en lloc d’optar per la forma proposada. És per aquest motiu que el Consell Supervisor de Termcat va voler tornar a analitzar la qüestió i va constatar que, malgrat que feia gairebé 30 anys que s’havia pronunciat a favor de servei d’àpats, càtering era la forma més usada habitualment entre els parlants i, a més, la proposta catalana no feia referència al menjar que s’ofereix, sinó només al servei.

En tots aquests anys, l’anglicisme lluny de desaparèixer ha anat envaint a poc a poc tots els àmbits i actualment ja es trobava en molts documents divulgatius i obres lexicogràfiques catalanes. Aquest fenomen no només ha passat aquí, sinó que altres llengües veïnes també el fan servir. En paraules del mateix Termcat:

Després de gairebé 30 anys, es constata que el manlleu de l’anglès continua viu i que, de fet, és la forma utilitzada habitualment entre els parlants, tant per a designar el servei de preparació i proveïment d’àpats de grup, com el menjar que se serveix. […] La forma servei d’àpats té un ús testimonial en comparació amb servei de càtering i càtering […]”

És per això que, finalment, el Termcat ha apostat per adaptar el manlleu adequant-lo a la fonètica i a l’ortografia catalanes, càtering. I amb aquesta nova fesomia ha entrat per fi al diccionari normatiu.

Tots els nostres ‘Mots endiumenjats’, aquí.