Són una vintena de voluntaris que escolten atentament les darreres instruccions de Cirio. L'objectiu és empaperar la ciutat amb imatges impreses de mida real de persones trobades a Google Street View i tornar-les a enganxar al lloc on van ser fotografiades. BANI BRUSADIN, director del festival The Influencers "Es pot convertir en una denúncia, de privacitat o de gestió de l'espai públic, però també és una qüestió de memòria, de com passa el temps a l'era de les xarxes." Cirio és el primer a col·locar una figura. Ell les anomena fantasmes de carrer i n'ha penjat per tot el món, però aquesta és la primera que enganxa a la ciutat. PAOLO CIRIO, artista "Barcelona és la capital de l'art de carrer. Per això m'interessava ser-hi. Jo acostumo a fer-ho de nit, sol, i avui, aquí, a Barcelona en som 20." La majoria són altres artistes amb ganes d'intervenir al carrer. MILENA ROSÉS, voluntària "És important posar primer el cap i s'ha de vigilar que els peus vagin just a terra. Un s'encarrega de posar els peus a terra i l'altre el cap. L'adrenalina que et provoca, fer-ho tu, participar, està molt bé." Un cop penjats els fantasmes, es torna a fotografiar l'espai, des del mateix punt que ho va fer Google. L'acció juga amb el temps. Molts dels fantasmes poden ser enretirats aviat pels serveis de neteja, però per això s'ha escollit aquest barri, amb menys façanes d'edificis i més murs.
Sota la definició d’escultor de dades, la trajectòria de Paolo Cirio aborda els grans canvis des de la revolució digital dels anys 90 a les xarxes socials. Amb el seu projecte “Streetghosts”, que ha fet a Barcelona en una versió col·lectiva amb més d’una vintena de voluntaris, imprimeix a mida real imatges de persones trobades a Google Street View i les col·loca, sense autorització, en el lloc on van ser fotografiades per tornar-ho a documentar digitalment, des del mateix punt en què ho ha va fer, anys abans, Google.
Cirio destaca com una de les figures del panorama europeu emergent d’un nou corrent d’artistes postdigitals. Ha guanyat nombrosos premis, com l’Ars Electronica i el Transmediale. Les seves obres han estat protagonistes d’exposicions, articles, assajos a mitjans i centres culturals als Estats Units, Turquia, Corea o el Perú.
