(ACN) El Palau Martorell ha presentat aquest dijous la primera exposició a Barcelona dedicada a Fernando Botero (Medellín, Colòmbia, 1932 – Mònaco, 2023). Es tracta de la mostra més gran que s’ha fet mai a l’estat sobre un dels artistes més destacats del segle XX. “Fernando Botero: Un Mestre universal”, comissariada per la filla de l’artista, Lina Botero, i Cristina Carrillo de Albornoz, explora “l’extraordinària versatilitat” de Botero en l’ús de les diferents tècniques pictòriques i la riquesa que això va suposar per a la seva obra.
Des del 14 de febrer i fins al 20 de juliol, es podran veure més de 110 peces, gran part de les quals inèdites, procedents de col·leccions privades. En són exemple La Menina, según Velázquez, peça fonamental que mai no ha estat exposada davant el públic perquè sempre va estar penjada a l’estudi de Botero a París, i Homenaje a Mantegna, del 1958, un préstec d’una col·lecció privada dels Estats Units, la ubicació de la qual va ser descoberta recentment.

Influències i experimentació
El recorregut de l’exposició permet descobrir tant la “intensa, prolífica i excepcional” producció que va distingir Botero, com la seva “experimentació” amb les diverses tècniques que va dominar al llarg de la seva carrera. Així, s’inclouen les seves pintures a l’oli, escultures, pintures al pastel, aquarel·les i dibuixos al llapis, guix vermell i carbonet, demostrant la riquesa, profunditat i versatilitat de la seva obra.
La mostra aborda la relació de Botero amb Espanya i Itàlia, la seva segona pàtria, i el paper crucial en la trajectòria que van tenir aquests dos estats amb els quals l’autor va sentir-se unit. I és que per a l’artista colombià, que va ser sempre autodidacte, els seus grans mestres van ser Velázquez, Goya, Tiziano i Picasso. En una estada a Itàlia als anys 50 va estudiar les immenses formes i els extraordinaris colors de la pintura del Quattrocento, on va arribar a comprendre “una fascinació innata pels volums” que el van portar a transformar el seu estil.

Art per plaer i de denúncia
El recorregut presenta també obres de les seves sèries més icòniques que aborden temes com la seva Amèrica Llatina, el circ, la religió i la natura morta. També hi ha una sala dedicada a l’experimentació més recent de l’artista, amb nova tècnica d’aquarel·les sobre llenç i en grans formats. Lluny de la seva convenció que l’art havia de produir plaer, també va fer sèries de denúncies com una dedicada a la violència a Colòmbia i una altra a les tortures perpetrades per soldats americans a la presó d’Abu Ghraib, a l’Iraq.