(ACN) El Palau Güell exhibeix des d’aquest dijous l’obra d’Aleix Clapés ‘El peó’, desapareguda durant anys i recentment trobada i restaurada per la Diputació de Barcelona, tal com s’explica en el catàleg ampliat Aleix Clapés, l’enigmàtic pintor de Güell i Gaudí, a partir de l’exposició dedicada al pintor modernista. ‘El peó’ és una de les pintures de Clapés més enigmàtiques i amb un passat ple d’incògnites.

L’obra només es va exposar l’any 1886 a la Sala Parés i després se’n va perdre el rastre. La família creia que hauria pogut ser adquirida per Trotski que i es trobava al Kremlin. En realitat l’obra la va comprar l’industrial i col·leccionista Joan Artigas-Alart Casas i no va sortir mai de Barcelona.

Segons va explicar la família de l’artista durant anys, l’obra havia estat adquirida per Lev Trotski, per dos milions de francs, qui la va enviar al Kremlin. Stalin va enviar una carta als descendents del pintor per donar testimoni de l’obra, carta que la mateixa família de Clapés va cremar a la postguerra espanyola per por que els acusessin de comunistes. Els descendents del pintor asseguren que “és així com se’ls havia transmès de pares a fills aquesta història i que a casa seva no es deien mentides“.

El quadre no va viatjar a Rússia

Però arran de l’exposició “Aleix Clapés, l’enigmàtic pintor de Güell i Gaudí”, inaugurada al Palau Güell el desembre del 2020, l’historiador de l’art Joan Francesc Ainaud es va posar en contacte amb la directora del Museu del Kremlin per confirmar si el quadre havia estat a Rússia. La resposta va ser que allà no hi havia rastre ni del quadre ni del seu autor.

En realitat, tal com s’ha pogut comprovar ara, ‘El Peó’ no va sortir de Barcelona perquè l’havia comprat un conegut d’Antoni Gaudí: l’industrial i col·leccionista Joan Artigas-Alart Casas. En morir, l’obra va passar a mans dels seus hereus fins a l’actualitat, tal com explica l’historiador de l’art Josep Capsir, autor d’un documentat estudi sobre Artigas-Alart en el qual s’esmenten les obres d’art més rellevants que tenia, entre les quals ‘El Peó’.