La relació entre els dos artistes va néixer de la visita que el jove Dalí va fer la primavera de 1926 al taller de Picasso. Entre ells hi havia 23 anys de diferència, però a partir d'aquell moment va començar una relació que els va marcar de per vida. BERNARDO LANIADO-ROMERO, director del Museu Picasso "Molt s'ha escrit sobre la suposada rivalitat dels dos artistes. Després de veure aquesta mostra espero que quedi clar que la realitat és una altra, més amable." La vida dels dos artistes va evolucionar per camins diferents, amb trobades espontànies i correspondència habitual. A partir de la Guerra Civil, però, Picasso i Dalí es van distanciar per discrepàncies polítiques. A l'exposició hi podem trobar una selecció de 33 documents que permeten seguir l'evolució de la vida dels dos artistes. Més enllà d'això, però, els responsables de la mostra volen que el visitant se sorprengui a partir del diàleg que s'estableix entre les obres dels dos artistes. Per exemple, en aquests dos quadres: el de Picasso és 'Grup de nus femenins', de 1921; Dalí agafa els motius del pintor malagueny i dos anys més tard pinta 'Banyistes des Lanner'. La ciutat de Barcelona també va ser un punt de referència per als dos pintors. "Durant diferents moment de la seva vida, especialment en el període de joves artistes, Barcelona va ser un lloc clau." La voluntat del museu és que els barcelonins s'interessin per la mostra, sobretot amb la implementació de la venda d'entrades per Internet, que permet accedir-hi sense fer cua.
L’exposició “Picasso/Dalí. Dalí/Picasso”, coproduïda amb el Dalí Museum de Sant Petersburg (Florida, EUA) en col·laboració amb la Fundació Gala – Salvador Dalí de Figueres, ha costat prop d’un milió d’euros. Fins al 28 de juny, permet veure a Barcelona obres procedents de més de 25 museus i col·leccionistes privats europeus i dels Estats Units.
El director del Museu Picasso, Bernardo Laniado-Romero, subratlla que “és el primer cop que s’estudia la productiva relació que hi va haver entre aquests dos gegants” i que “l’exposició revela els moments més rics d’aquesta interacció, sense amagar les seves contradiccions”.
“L’objectiu no ha estat explicar que tots dos personatges són d’alguna manera similars, sinó més aviat contribuir a la seva comprensió”, diu el comissari de l’exposició, William Jeffett, conservador del Dalí Museum de Sant Petersburg, que promet als visitants la possibilitat d’apropar-se als dos artistes i observar-ne l’obra amb una nova llum, que aporten els moments en què tots dos es van trobar. Segons Jeffett, l’exposició constata que l’artista empordanès va viure un dels moments més intensament experimentals de la seva carrera després de visitar l’estudi de Picasso a París als anys 20: va passar de realitzar una simple “anàlisi” de l’obra picassiana a desenvolupar un llenguatge artístic propi i totalment surrealista.
Un diàleg llarg i profund
L’itinerari expositiu comença amb dos autoretrats reveladors: un de Picasso amb perruca de 1898-1900, en què apareix a l’estil neoclàssic, i un altre de Dalí, de 1921, en què es mostra amb un barret alat fosc i fumant en pipa. A partir d’aquí, es poden veure tot un seguit d’obres d’un i altre aparellades, que en mostren tant els paral·lelismes com els contrastos.
L’exposició presenta, probablement per primer cop a Europa des dels anys 30, ‘La profanació de l’hòstia’ de Dalí, cedida només en aquesta ocasió pel Dalí Museum, així com 29 obres que només es veuran a Barcelona, una tercera part de tota l’exposició. De Picasso s’exposen obres mestres com ‘Natura morta amb bust antic’, ‘Grup de nus femenins’, ‘Natura morta davant d’una finestra’ o ‘Dona en una butaca vermella’, així com el “collage” ‘Cap’, que pertanyia a Dalí i Gala, i que tots dos van donar al Museu Picasso quan va obrir el 1963.
L’experiència a Barcelona en els seus inicis, el cubisme, el retorn al classicisme o el surrealisme són moments de confluències entre tots dos artistes. Es tanquen amb la Guerra Civil Espanyola, que cadascun d’ells tracta de forma poderosa o sovint al·legòrica: Dalí, amb ‘Premonició de la Guerra Civil’ i Picasso, amb ‘Guernica’, a la mostra representats per dibuixos preparatoris. Motius polítics van allunyar en aquests moments tots dos artistes. L’exposició es clou, però, amb el diàleg de tots dos amb Velázquez, molt especialment amb ‘Las meninas’, quan “a finals dels anys 50 els dos prenen consciència del seu lloc a la història de l’art”, apunta Jeffett.
