Ousman Umar ja fa anys que viu a Barcelona. Va venir quan encara era menor d’edat (i ara ja en té 38), després de sobreviure a un llarg Viatge al país dels blancs, carregat d’obstacles. Recorda el dia que va arribar com un dels moments més dolços: “Baixar del tren a Barcelona, sense policia ni traficants que em perseguissin, va ser com arribar a la terra promesa, al paradís. La meva cara era inexplicable”, diu.
Però no tot van ser flors i violes. Aquell mateix dia, tot i que “saludava tothom”, no li feia cas ningú, de manera que va acabar dormint al carrer. “Fins i tot vaig haver de menjar pinso de gat per sobreviure. Va ser una nit molt llarga”, recorda Umar. Però gràcies a l’ajuda de la Montserrat Roura i el seu marit Armand, la seva ha acabat sent tota una història d’èxit i superació que, a més, aquest estiu s’ha estrenat als cinemes.
“”Vaig haver de menjar pinso de gat per sobreviure””
El 2012 va fundar l’ONG Nasco Feeding Minds, amb l’objectiu de donar eines i informació als joves del seu país d’origen sobre com són en realitat les travesses que els ofereixen les màfies per arribar a Europa i prevenir, així, totes les morts que tenen lloc al llarg d’aquest camí. Ja ha aconseguit donar educació digital a més de 20.000 alumnes, però Barcelona no només ha estat el centre neuràlgic d’aquesta iniciativa social, sinó que aquí també és on ha trobat l’amor.
Trobar l’amor en una conferència
Va ser “en una conferència a la zona alta de Barcelona, enmig de quasi 250-300 persones”. Umar recorda que, en veure pujar a l’escenari la que és ara la seva parella, ho va tenir clar: “Aquesta ha de ser la meva dona”. Era el primer cop que es veien, però la connexió va ser irremeiablement instantània: “Va ser un dels moments més bonics que sempre recordaré”. De fet, la considera la seva millor cita, però abans d’aquesta, no va tenir la mateixa sort. “Em deien que jo era el “pagafantes”, pots imaginar el nivell, no?”, diu rient.
Seguim repassant la Barcelona d’Umar. Situa l’escenari del seu pla perfecte a Montjuïc, on “hi ha un bar amb vistes al port, idíl·lic per prendre alguna cosa veient la posta de sol, […] i si és una cita encara millor”. Es refereix a la Caseta del Migdia. No gaire lluny d’aquest punt, al Maremagnum, també ha viscut grans moments; és on hi ha el seu petit refugi. “Darrere del Maremagnum hi ha tot un passeig on he tingut moments molt especials. Recordo que quan estava eufòric o trist sempre anava a aquell lloc, amb la mirada al mar, per poder reflexionar. Fins i tot quan vaig suspendre la teòrica del carnet de conduir, la frustració d’haver suspès em va portar allà”. Va acabar aprovant al segon intent, però segueix sent el lloc on sempre torna.
“Barcelona té una màgia especial”
L’Ousman ho té molt clar: “Aquesta ciutat té una màgia [especial]. Jo vinc de fora i tinc la sort de poder veure Barcelona des d’un angle diferent. Tot i que molta gent critica que hi ha molt de turisme, jo crec que és una ciutat molt acollidora”. De fet, guarda amb una estima particular el record de quan era a la colla castellera de Gràcia, un barri que clarament l’ha marcat. “Gràcia és casa meva, és com el meu poble. He viscut sempre en aquest barri”, diu, per això quan marxa el que més troba a faltar és “aquesta sensació de poble, l’esperit de poble que hi ha tot i ser una gran ciutat“.
A Gràcia també és on va tenir la primera feina, que encara “porta al cor”. Va ser en una botiga holandesa que es deia Bike Tech, de bicicletes especials. “Allà sempre trobava alguna bici raríssima”, explica. Li encantava aquest comerç, però ja ha tancat. “És una pena, perquè estan desapareixent pràcticament tot aquest tipus de botigues“, lamenta.
“”Barcelona és oportunitat, amistat i persones en qui pots confiar””
Ara bé, si ha de dir el que és Barcelona per a ell, no ho dubta: “Barcelona és oportunitat, amistat i, sobretot, persones en qui pots confiar“. Si fos una cançó, afegeix, sens dubte seria Qué bonito es querer, de Manuel Carrasco.
