El tramvia és un element habitual dins l’entramat de Barcelona i, evidentment, va ser una màquina símbol de progrés quan es va introduir a la ciutat per primera vegada. Va ser en aquell moment que es va fer l’esforç d’atorgar-li un nom.
El progrés i la modernitat han fet esperonar la llengua davant la necessitat de trobar maneres de designar els elements nous. Volem fixar-nos en l’origen de tramvia i de per què en diem així.
Circula primer pels carrers a finals del XIX
Segons hem trobat a la web de l’Ajuntament de Barcelona, el primer tramvia va entrar en servei a la ciutat el 1872, del pla de la Boqueria fins l’actual plaça de Lesseps. No era elèctric ni a vapor, era tirat per quatre cavalls. El 1872 mateix va començar a circular el primer de vapor, del carrer de Trafalgar fins al Clot i Sant Andreu. I ja va ser el 1899 quan va començar a funcionar el primer amb tracció elèctrica.
Després circula pels diccionaris
El tramvia va venir, literalment, de les illes Britàniques i el nom també va venir de per allà. Prové de l’anglès tramway i està compost per tram que vol dir ‘barra o estructura d’un vehicle’ i de way, ‘via, carril’. La primera vegada que va entrar al diccionari va ser el 1888, en què va aparèixer a l’anomenat Diccionari Labèrnia (de Pere Labèrnia i Estellés).
En anglès, doncs, la paraula tramway es va formar per la unió de dues paraules i, en aquells moments —a finals del s. XIX— es va optar per seguir el mateix criteri en català. Tramvia seria clarament, doncs, un manlleu —mot forani— adaptat al català. Com un turista anglès que s’estableix a Catalunya i que s’hi acaba adaptant.
La família tramvia
Aquesta paraula forana, que vam fer nostra, va tenir la seva pròpia família a Catalunya. Però és una família de pocs membres, tenen un arbre genealògic ben minso. Aquí us desglossem els únics parents:
- tramviaire: Persona que presta servei en una companyia de tramvia com a conductor, ajudant, etc.
- tramviari: És l’ovella negra de la família, de fet no hi és al DIEC ni al Termcat, tot i que sí que es considera bona al DCVB. És un terme genèric per a tot el que és relatiu al tramvia.
- tramvier: És el cosí francès, no és pas català, de moment.
Tramvia se salta el semàfor ortogràfic
Sabent l’origen del mot podem arribar a entendre perquè tramvia no segueix la norma ortogràfica segons la quan darrere de ema sempre escrivim be alta. És per això que escrivim amb be alta: ambient, bomber, combat, comboi, embut…
Com que tramvia és un mot format per dues paraules no entra en aquesta norma, és per això que la normativa ja ho té en compte i el té com a excepció estel·lar:
“S’escriu b:
b) Darrere de m: ambient, bomber, combat, comboi, desimbolt, embotit, embut, símbol,
també, tombar; Ambròs, Humbert, Cambrils, Columbrets, Coïmbra, Edimburg.
S’escriu v en alguns cultismes i mots manllevats: circumval·lació, triumvirat, tramvia.”
