L’Opereta imaginària convida a fugir durant dues hores de la realitat per endinsar el públic en l’univers delirant, absurd, juganer, grotesc i divertidíssim del dramaturg suís Valère Novarina. Fins diumenge, 18 de maig, es pot veure al Centre de les Arts Lliures Fundació Brossa en un muntatge dirigit per Albert Arribas (que també ha fet la traducció del text) que descol·loca els espectadors des del primer minut.
L’èxit de crítica i públic és rotund. És l’espectacle que ha funcionat millor a la Fundació Brossa aquesta temporada, gairebé cada dia amb la platea plena. S’ha recomanat per xarxes i també pel bocaorella i la darrera setmana de funcions ha exhaurit les localitats. “No sé quan, però prorrogarem“, ha afirmat al betevé directe Oriol Genís, un dels protagonistes d’aquest muntatge singular.
“On m’he ficat?”
Griselda Ramon, soprano i també intèrpret d’aquesta Opereta imaginària, ha confessat que quan va assistir als primers assajos va pensar: “No entenc res, on m’he ficat“. Va queda col·lapsada per un muntatge “que no es pot classificar”, una “bogeria extrema” de teatre de l’absurd en què interpreta “una morta que està molt viva”. Genís i Ramon comparteixen escenari amb Mònica Almirall, Màrcia Cisteró, Antònia Jaume i Roosevelt Jimenez, i estan increïblement contents i agraïts que un muntatge com aquest fet “des dels budells” hagi agradat a tanta gent.
