El Grec del 50 aniversari ha començat a caminar amb l’estrena, al Teatre Grec, de L’òpera de tres rals. Un clàssic del segle XX, amb llibret de Bertold Brecht i música de Kurt Weill dirigit escènicament per la gallega Marta Pazos i musicalment per Dani Espasa amb traducció al català de Marc Rosich.
La proposta va exhaurir en pocs dies les entrades per les tres funcions (29 i 30 de juny, 1 de juliol). És una coproducció amb el Teatre Lliure, que celebra, com el Grec, 50 anys, i serà a la Fabià Puigserver del 17 de setembre al 10 d’octubre.
Brecht i Weill van crear un musical d’èxit, crític amb el capitalisme que, amb l’arribada del nazisme, va ser prohibit a Alemanya. Una cita de l’obra resumeix bé el retrat ferotge de Brecht: “Quina diferència hi ha entre robar un banc o fundar un banc?“.
“És un text escrit el 1928 que alerta de l’arribada del nazisme i dels perills del capitalisme, completament actual“, afirma Marta Pazos. La directora ha volgut retre un petit homenatge al Paral·lel. “Brecht i Weill van voler unir el cabaret amb l’òpera lírica i jo he volgut basar-me també en la tradició del cabaret català, perquè som a tocar del Paral·lel”.
Nao Albet, Mackie Navalla
Nao Albet és Mackie el Navalla, el protagonista de la història. Un delinqüent temut al Londres victorià i protegit pel cap de la policia Brown (Roc Bernadí). En secret es casa amb Polly Peachum (Miriam Moukhles), filla de Jonathan Jeremiah Peachum (Eduard Farelo), un personatge que controla el negoci dels captaires, però que no veu amb bons ulls el seu gendre.
Altres intèrprets són Marta Bernal, Arnau Boces, Pablo Capuz, Marc Domingo, Joan Esteve, Clara Mingueza, Biel Rossell i Júlia Truyol. A escena hi ha una orquestra formada per 10 músics, entre els quals el mateix Dani Espasa.
L’escenografia la signa també Marta Pazos, que és també artista visual i escenògrafa, a més de dramaturga i directora escènica. Els seus muntatges són reconeixibles perquè són potents visualment i coloristes. “El color és un personatge més. A través de les sensacions que provoca en el públic un determinat color es poden explicar coses”.
