compartir
Durant 17 mesos ha estat d’actualitat la paraula opa, que ha tingut com a protagonistes dos bancs, el Banc Sabadell i el BBVA. Finalment ha estat una opa fracassada. O hauríem d’escriure OPA? Obrim apostes.
Tres en un
De quantes maneres podem definir l’operació borsària segons la qual una persona física o jurídica fa una oferta pública per adquirir accions d’una altra societat per acabar controlant-la? Doncs tenim tres opcions: OPA, opa i oferta pública d’adquisició (d’accions).
Per què OPA i opa, amb una no faríem?
Tot té una explicació. OPA és la sigla que simplifica el sintagma oferta pública d’adquisició. Però com que aquesta sigla s’ha popularitzat tant s’ha lexicalitzat. Què vol dir això? Que s’ha transformat en una unitat lèxica, en una paraula comuna, i per això la podem escriure en minúscula, com si fos qualsevol altre mot del diccionari: opa.
Però opa no surt al diccionari normatiu!
Cert. La paraula opa no surt al Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans —DIEC2 en línia— però sí que apareix al Termcat, cosa que vol dir que és possible que aviat l’IEC la inclogui com a mot comú.
Opes per donar i per vendre
Segons el Termcat hi ha tot aquest ball d’opes:
- opa amistosa
- opa hostil
- opa total
- opa parcial
- opa d’exclusió
L’ens ho recull en detall en aquest article.
