El mot “òliba”, amb passat germànic i fama de pispa

D’ençà que les òlibes tornen a volar pel cel de Montjuïc aquest mot ens ha despertat la curiositat. Només ficar-hi el nas ja n’hem descobert trets ben curiosos. Sobrevolem-los.

Òliba o òbila? L’ou o la gallina?

Sobrevolant pels orígens d’aquest mot, veiem que hi ha dues tesis diferents. Creant consens hem de dir que tothom està d’acord en què òliba prové de la paraula germànica ŭwwĭlô, que alhora deriva de l’anglès owl.

El tema és que, d’una banda, el lingüista Joan Coromines al seu diccionari etimològic sostenia que la primera paraula catalana va ser òliba però, de l’altra, l’etimologia que defensa el Diccionari.cat és que la primera va ser òbila. Nosaltres no sabem què va ser primer, si l’ou o la gallina, però tots dos camins ens semblen interessants de resseguir. Us els expliquem.

Fama de lladregota

Tant òliba com òbila sobrevolen actualment el domini lingüístic català, depèn on vagis pots sentir una variant o l’altra.

Segons el Diccionari.cat, el primer mot va ser òbila. I que, possiblement, el pas a d’òbila a òliba es va donar quan, supersticiosament, a aquest ocell li van carregar a sobre la fama de xuclar l’oli de les llànties de les esglésies. I per un fenomen fonètic anomenat metàtesi —que consisteix a canviar d’ordre dos o més sons d’una paraula— el mot oli va anar a parar al principi del mot creant —per etimologia popular—òliba.

De la mala fama de pispar l’oli en van sorgir també altres paraules per designar aquests ocells, com per exemple xupa, xuca o xuca-oli.

Joan Coromines ho tenia claríssim

Per Coromines que òliba provingués d’òbila, no tenia ni cap ni peus. Com és que ho tenia tan clar?

Per Joan Coromines, òliba va ser el primer mot i per ell és irrefutable. Sosté la seva tesi en el fet que òliba és la que apareix als textos antics, no pas òbila. Ho hem verificat al Corpus informatitzat del català antic, el CICA.

Ara bé, quants escrits medievals, per exemple, n’hi havia que recollissin òliba? Només dos. Però per ell, és suficient per demostrar la preeminència d’òliba.

Mala fama, la pobra òliba

Aquest ocell, tan bonic com és, va ser fruit de refranys que remarcaven aquesta superstició de lladregot i també d’au de mal averany, entre altres creences. I també és protagonista d’alguna frase feta que aprofita les característiques de l’animal per descriure actituds humanes.

• Quan canta l’òliba al teulat, hi haurà un mort aviat
• L’òliba viu amb les bruixes i bruixots
• Si l’òliba canta, prepara la manta
• Fer l’òliba: “Fer el desentès”
• Ser una òliba: “Ser una persona molt esquerpa”