És el moment en què l'Ana i la Carmen, de 13 i 15 anys, totes dues ambaixadores de 'Dhalia_16', en coneixen en persona l'escriptora, Olga Borràs Boada. Elles són de les poques lectores que han llegit la novel·la abans que es publiqués i ara en fan difusió en el seu entorn més immediat. La idea va sorgir de la mateixa autora, que ha trobat en les xarxes socials un instrument per captar l'atenció del públic. CARMEN IBAÑEZ "Es tracta sobretot de fer difusió, d'explicar perquè t'ha agradat i recomanar-lo als amics i a la gent." ANNA ARIAS "És una experiència única perquè he conegut a l'escriptora i m'ha donat un llibre i és molt 'xulo' perquè el llibre em va agradar molt." OLGA BORRÀS BOADA, autora de 'Dhalia_16' "Són 35 persones de moment i en dos mesos que m'ajuden de forma desinterasada a difondre-ho. Es tan simple com fer tuits, hi ha bloguers que fan una ressenya, d'altres que simplement en parlen amb els seus amics, familiars, van a la llibreria". 'Dhalia_16' té un compte de Twitter amb prop de 6.000 seguidors, però també està a YouTube, Instagram i Facebook. Les xarxes socials han estat un aliat per promocionar el llibre però també són un dels temes que aborda la història. La protagonista és una jove de 16 anys que perd la seva millor amiga en un accident de moto. OLGA BORRÀS BOADA, autora de 'Dhalia_16' "El tema d'Internet, l'ús del casc, la relació amb els pares, el 'bullying'... tot això són qüestions que tracto al llibre i després quan vaig als instituts i parlo amb els joves, un cop han fet la lectura, en parlo amb ells i només que reflexionin una mica per mi és molt." 'Dhalia_16' ja està disponible a les llibreries. Els propers mesos seran la prova de foc per veure si l'èxit a Internet es tradueix també en les vendes. De moment ja ocupa un lloc privilegiat en l'aparador d'aquesta llibreria.
‘Dhalia_16’ explica la història de la Saray, una noia de 16 anys que perd la seva millor amiga en un accident de moto. El llibre fa poques setmanes que està disponible en format paper gràcies a Babidi Bú Libros. Es tracta d’una editorial sevillana força petita que “no pot competir amb els grans grups editorials”, reconeix l’autora Olga B. Boada.
Per això va decidir que ella mateixa havia de publicitar el llibre als instituts, però també a través de les xarxes socials. “Jo tenia molt clar que havia d’arribar al lector directament, i vaig contactar amb ells a través d’Internet: vaig obrir un compte Twitter, a Facebook, Instagram i també a YouTube, on penjo vídeos”, explica l’autora. Una experiència “molt emocionant” en què està “coneixent molt aquest lector adolescent, a qui va dirigida la novel·la”.
Ambaixadors literaris
Ens uns mesos ha acumulat més de 6.000 seguidors només a Twitter, i ha aconseguit que alguns d’ells es converteixin en ambaixadors de la novel·la. “Necessitava lectors joves que llegissin la novel·la i em fessin les primeres crítiques”, argumenta Boada, “i va sorgir la figura de l’ambaixador”. De moment n’ha aconseguit 35 repartits per tot Espanya i, fins i tot, a Llatinoamèrica.
L’Anna Arias i la Carmen Ibáñez, de 13 i 15 anys, són dues d’aquestes ambaixadores. L’escriptora els ha passat els capítols del llibre abans de publicar-se, i elles s’han deixat seduir per la història i s’han convertit en difusores en el seu entorn més immediat. “És tan simple com fer tuits, hi ha bloguers que en fan una ressenya, d’altres que simplement en parlen amb els seus amics, familiars, van a la llibreria…”, explica l’escriptora. L’objectiu final és “que siguin els mateixos lectors els que demanin ‘Dhalia_16’ a les llibreries“.
Els perills de la xarxa
A banda d’aliades en la difusió del llibre, les xarxes socials també són un dels temes principals de ‘Dhalia_16’. La protagonista descobreix que la xarxa també amaga sorpreses desagradables. La història també aborda qüestions com l’assetjament escolar, la relació dels adolescents amb els pares i altres qüestions que afecten els joves.
“Jo tenia molt clar que em volia dirigir a aquest lector i per tant havia de parlar de coses que els afectessin”, argumenta l’Olga B. Boada. L’autora confia que la difusió faci que el llibre es pugui convertir en lectura obligatòria a alguns instituts, per tenir l’oportunitat de fer una xerrada amb els lectors. “Quan vaig als centres educatius, em fan preguntes i parlem dels temes que hi plantejo”. I afegeix: “Només que reflexionin una mica per mi és molt”.
