El conjunt arquitectònic de l’Observatori Fabra i la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, on s’allotja també el Teatre Poliorama, han estat declarats aquest dimarts béns culturals d’interès nacional (BCIN), en la categoria de monument històric. Els dos edificis són obra de l’arquitecte Josep Domènech i Estapà.

L’Observatori Fabra, gestionat per la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB), es va construir entre 1902 i 1904 sota la direcció de l’arquitecte Josep Domènech i Estapà. La construcció de l’edifici, el quart observatori astronòmic més antic del món que segueix en funcionament, es va tirar endavant gràcies al llegat de Camil i Fabra, un dels fundadors de la fàbrica Fabra i Coats de Sant Andreu. En aquest espai, situat a la serra de Collserola, s’hi desenvolupen activitats científiques com la meteorologia, la sismologia i l’astronomia, i actualment està dirigit pel físic Josep Maria Codina Vidal.

La Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, on té la seu el Teatre Poliorama, també ha estat declarat bé cultural d’interès nacional. L’edifici, situat a la rambla de Barcelona, 115, es va inaugurar l’any 1894 i actualment conté un important fons documental de quasi tres segles d’història. L’edifici va ser dissenyat pel mateix Domènech i Estapà, que també va deixar l’empremta al Palau de Justícia, dissenyat juntament amb Enric Sagnier, i a la presó Model.

A més d’aquests dos monuments, el govern català també ha protegit com a bé cultural d’interès nacional l’església de Santa Maria de Gràcia, a la Granadella (les Garrigues) i el monestir de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona.