compartir
El MNAC ha fet un nou moviment per resoldre el trasllat de les obres a Sixena. El seu director, Pepe Serra, ha proposat reunir-se amb la jutgessa d’Osca per alertar dels riscos greus que poden patir les pintures. El museu ha presentat un escrit de quinze pàgines amb l’objectiu d’abordar el conflicte des d’un punt de vista tècnic i no polític, aportant informes d’experts i investigadors.
Un dels especialistes en aquesta temàtica és Alberto Velasco, doctor en Història de l’Art, exconservador del Museu de Lleida i professor universitari especialitzat en legislació i tutela del patrimoni artístic. En una entrevista amb betevé, Velasco posa sobre la taula molts interrogants: Com es farà el trasllat? Com s’instal·laran les pintures? En quines condicions es troba el monestir de Sixena? Són també les preguntes que planteja el mateix director del MNAC al nou escrit adreçat a la jutgessa.
Per Velasco, és essencial entendre en quina situació es van recuperar les pintures. L’any 1936, després de l’incendi al monestir de Sixena, l’historiador i conservador Josep Gudiol va arrencar les pintures romàniques utilitzant la tècnica del strappo. Originalment, eren pintures al fresc, pigments aplicats sobre un morter fresc que, en assecar-se, formen un sol cos amb la superfície mural. Gudiol en va arrencar només la capa pictòrica, la va traslladar a una tela i aquesta es va muntar sobre uns bastidors, que són els que actualment es conserven al MNAC.
“Els danys que poden aparèixer són dos: despreniment de la superfície pictòrica o aparició de fongs”
Quin és el dany real que poden patir les pintures?
S’està parlant molt del trasllat, però s’oblida que el més important és a Sixena, un cop traslladades i instal·lades, com viuran les pintures al monestir. Els danys que poden aparèixer son dos: despreniment de la superfície pictòrica, pels canvis en la temperatura i la humitat, o fongs com a conseqüència d’una temperatura no adequada o estable.
Llavors, en quina situació es troba el Monestir de Sixena?
Sixena és un lloc on hi ha una humitat molt exagerada perquè està construït sobre una llacuna. Les pedres amb què s’està construint el monestir xuclen aquesta humitat i l’expulsen a manera de cristalls. Evidentment, si agafem les pintures de Sixena i les afegim als murs, com que estan en un procés de floració de sals es faran malbé, és a dir, si adherim les pintures sobre unes pedres que estan traient sals i s’estan desfent, no cal ser cap tècnic per adonar-se de les conseqüències.
I en el cas del trasllat?
Les pintures de Sixena són unes teles que estan muntades sobre un bastidors, però no han explicat si el que volen fer és agafar aquests bastidors i adaptar-los a les arcades arquitectòniques. Si volen fer això, no podran perquè les dimensions són diferents. Tampoc han explicat si les volen adherir a les parets, això seria una bestiesa. En el moment que es vulguin desmuntar els bastidors, les pintures poden quedar a les seves mans.
Des de l’Aragó han fet servir les imatges de betevé de fa 30 anys per dir que es poden traslladar…
Es pot moure o instal·lar qualsevol cosa, un tema molt diferent són les conseqüències que puguin tenir. Des de l’Aragó s’han agafat aquestes imatges de beteve i han dit: “Veus com sí que es pot moure”. Les dues perits catalanes que van anar al judici d’Osca de primera instància van respondre una vegada i una altra la mateixa pregunta: “Es poden moure les pintures?” Al final van dir que no hi ha res impossible, però això ha estat contraproduent perquè la jutgessa s’ha agafat a aquestes paraules.
Han passat 30 anys de les imatges de betevé, els protocols i les maneres de tractar les obres han canviat. Si es mouen les pintures, es poden produir danys, i instal·lar-les a Sixena encara podria produir-ne més.
També s’argumenta que algunes pintures han viatjat a Londres i Nova York
Fragments petits han anat a exposicions de Londres i Nova York, fragments petits, insisteixo. Des de l’Aragó s’ha dit que ja han viatjat, però aquests arguments són falsos. Les pintures s’han mogut, però ara no ho farien, els criteris de conservació han canviat, però el que no es pot dir és que el conjunt de pintures de Sixena ha viatjat perquè no és veritat.
L’Aragó també recorda el cas de l’ermita Sant Baldiri, a Berlanga. És un bon referent?
Sí, les pintures romàniques de Sant Baldiri de Berlanga es van arrencar els anys 50 i després a l’any 2000 es va tornar a adherir-les a les parets, com que a l’ermita no hi havia condicions d’humitat ni temperatura absolutament controlades va aparèixer una colònia de fongs, bolets gegants. Això va provocar ennegriment en moltes zones de la superfície pictòrica, que van obligar a fer una restauració molt important l’any 2010.
Deu anys després, aquell exemple que es presentava com un cas d’èxit al final va ser una fiasco i un desastre. Tot plegat ha quedat en un no res i no s’ha tornat a repetir una operació com aquella. A més, les pintures de Sant Baldiri de Berlanga no es van cremar com les de Sixena.
Consideres que el MNAC està portant una bona estratègia?
Ells estan obligats a donar compliment a la sentència, una altra cosa és si aquesta sentència es pot acomplir, la resposta és que no, i el que estan dient, explicant-ho molt bé, és que no poden donar compliment de la sentència per una sèrie de problemes tècnics. Això provocaria el dany de les pintures, unes pintures que no és que siguin dels aragonesos, o dels catalans, són de tothom, tenen un valor universal, són de tota la humanitat. No estem parlant d’una obra de tercera divisió, estem parlant de la Champions League de les pintures murals, una obra de primeríssim nivell en l’àmbit europeu.
