Una revista a cal barber, la temuda sala d’espera d’un dentista, un camp de futbol o una farmàcia, són alguns dels espais insòlits en què fins al 30 de novembre es pot veure, per a sorpresa dels visitants, una obra d’art de la col·lecció MACBA.
Aquest cap de setmana, una quarantena de peces han començat un viatge per 23 municipis del país gràcies a la col·laboració de 25 centres del Sistema Públic d’Equipaments d’Arts Visuals. La iniciativa, comissariada per Martí Manen i titulada Un Museu fora del museu, busca garantir l’accés dels ciutadans a l’art contemporani, i s’emmarca en els 30 anys del MACBA, on s’han fet la foto de família.
Trencar les normes del museu
Un Museu fora del museu vol ser una manera d’experimentar noves opcions de relacionar-se amb l’art contemporani des del dia a dia, però també posa sobre la taula la necessitat de pensar quins són els límits del museu.
Per a Martí Manen, es tracta de fer-se la pregunta de “què passa quan es trenquen les normes i aquesta obra està dins d’una revista en una perruqueria?”. La resposta és que “la relació es fa molt més directa i lliure”, tot i el risc “de no controlar tant el discurs”.
Les peces es poden veure a més de 20 municipis
Un total de 23 municipis s’han sumat al projecte. A Martorell, dues obres de Ferran Garcia Sevilla aniran en bus; a Valls, la perruqueria Hermes tindrà una peça de Francesc Abad; el cementiri de Lleida una peça de Fina Miralles, i les farmàcies de Cardedeu acolliran la pel·lícula Caricia, d’Iván Argote. Cada espai ha buscat un vincle especial entre les obres que es mostren i els llocs que les acullen.
Al Museu-Arxiu Tomàs Balvey, per exemple, han vinculat el projecte d’arts visuals amb la farmàcia, una peça clau del museu de Cardedeu, per això van proposar a cinc establiments farmacèutics del poble que acollissin una de les peces: “Esperem que provoqui curiositat i la gent connecti la peça, el museu i el MACBA”, confessa Marta Núñez.
Els artistes estan encantats amb la idea. Francesc Abad s’ha manifestat “content” que una peça que va començar a principis dels 70 del segle XX viatgi pel territori, “el lloc on he treballat sempre”. Per a Martí Anson també ha resultat “simpàtic” veure com es generen relacions no previstes entre una obra seva i el rellotge de l’Ajuntament de Vic. Es generen “relacions molt fàcils”, potser, però també “més properes a la gent”.
Què fan els artistes?
Martí Manen ha volgut posar a prova què passa quan les obres es mostren en un lloc imprevist, com el taulell de la Biblioteca de Catalunya, però també ha de servir perquè el museu pensi altres maneres de buscar relacions amb els usuaris. Les dues funcions d’un museu d’art, ha dit, “són conservar i obrir“, i en aquest projecte ha posat l’accent en aquest segon aspecte. Potser serà un detonant, ha afegit, “perquè ens interessem més en el treball dels artistes”.
El projecte sorgeix d’un desig dels centres d’arts visuals de Catalunya, impulsat pel Departament de Cultura i el MACBA.
