Les diverses representacions que acoloreixen el Museu de la Il·lusió recreen un món oníric, on es pot viatjar del Japó al fons marí amb poques passes. Si en altres museus es restringeix l’ús de càmeres, en aquest, són imprescindibles. Això sí, cal disparar la instantània des del lloc correcte perquè la perspectiva creï la il·lusió òptica. Per això, al terra de la sala hi ha marcats els punts des d’on s’han de fer les fotos.
La responsable del museu, Lilia Petcu, explica que aquest tipus de museu ve de Rússia, on ja n’hi ha quatre. La orientació cap als turistes es veu clarament en murals que representen tòpics com la sangria, el flamenc, el pernil o la paella. Tampoc no hi falten Salvador Dalí o el Parc Güell.
Més d’una vintena d’artistes han treballat durant tres mesos per crear les escenes del Museu de la Il·lusió.
