Afegeix betevé com a font preferidaLa sigla POV (point of view) s’utilitza en cinema per designar el pla subjectiu que situa la càmera als ulls del protagonista. El terme s’ha traslladat també a àmbits com els videojocs, per procurar una experiència en primera persona al jugador, i, més recentment, a les xarxes socials, en què els usuaris publiquen mems amb aquestes sigles per compartir un punt de vista emocional o un estat d’ànim. I aquest ha estat el focus d’investigació de la ballarina i coreògrafa Núria Guiu Sagarra per a la creació del seu nou solo, estrenat a La Caldera en el marc del Grec Festival de Barcelona.
POV parteix del treball de grau que l’artista ha realitzat per als seus estudis en antropologia i evolució humana, en què ha investigat la manera com expressem les emocions a internet, sovint utilitzant un llenguatge hiperbòlic. “Aquesta peça va de la saturació de punts de vista i d’informació a la qual estem exposades avui en dia”, explica Guiu, que dedica els primers minuts de l’espectacle a introduir el públic en la matèria a través d’una conferència performativa en què assegura que “el mem, com més dramàtic, millor funciona”.
“El mateix dispositiu coreogràfic em porta a un lloc d’ofec”
Les postures de la “histèria”
La creadora ha encreuat la seva investigació digital amb un arxiu fotogràfic que el neuròleg Jean-Martin Charcot va crear al segle XIX amb les pacients de l’Hospital de la Salpêtrière. Per aconseguir aquestes instantànies, el metge induïa les internes a un estat d'”histèria” i immortalitzava les seves postures i expressions. Són els estats pels quals Guiu va transitant al llarg de l’espectacle, trobant punts en comú amb la tendència viral POV actual. “El mateix dispositiu coreogràfic em porta a un lloc d’ofec, d’excés, en el qual estic desbordada. Fins que jo mateixa no puc sostenir aquesta situació”. La peça li suposa un repte físic però també dramatúrgic en el qual destaca un treball textual exigent que acompanya cadascun dels seus moviments.
La mirada de l’altre
El projecte parteix també del propi POV (punt de vista) de l’artista, en un moment en què es va sentir “alienada i fora d’ella mateixa” arran d’una ruptura amorosa, una finestra personal per explorar com afecta la mirada de l’altre, també la dels espectadors, amb els quals interacciona des del principi del solo. “Estic ara moments abans de l’estrena intentant fer-me amiga d’aquesta mirada del públic que vindrà i jo estaré aquí i els retornaré la mirada”, comenta Guiu, que torna a incloure moments irònics i elements de la cultura pop amb cançons com Unstoppable (Sia), You’re beautiful (James Blunt) i Oops!… I did it again (Britney Spears).
“Sento la dansa, però també la penso”
Dansa i pensament
L’espectacle es podrà veure fins a l’11 de juliol a La Caldera abans de sortir de gira i és una continuació de la línia creativa encetada amb Likes (2018) i Spiritual boyfriends (2020), els seus primers treballs en solitari. Guanyadora del Premi Nacional de Cultura 2022, Núria Guiu no ha deixat de compartir les seves reflexions en creacions com Cyberexorcisme (2022) i Supermedium (2024). La seva manera d’entendre la dansa ha evolucionat a mesura que avançaven el seus estudis en antropologia: “Sovint es diu que la dansa no s’ha de pensar, s’ha de sentir, però jo no faig diferència, sento la dansa, però també la penso”.
