Núria Cadenes sempre havia tingut un llibre al cap, una carpeta oberta que no s’havia acabat de tancar: la història del seu besoncle, el mossèn Joan Domènech, a qui va conèixer i que durant anys “va salvar centenars de persones de les urpes del nazisme”. Finalment ha escrit el llibre a partir d’aquesta història, i fa un parell de setmanes va rebre el Premi Proa de Novel·la com a recompensa.
Mossèn Joan era només un dels voluntaris que formaven part d’una xarxa que feia passar gent pels Pirineus. Als anys 40, durant la Segona Guerra Mundial, van salvar centenars de persones dels nazis: jueus, aviadors aliats i persones perseguides. “Era un grup de gent molt diversa, gent de qui no t’esperaries que fessin el que van fer”, reflexiona Cadenes al programa La brama.
“Volia demostrar que en els mals moments la gent s’ajuda”
Núria Cadenes tenia ganes de publicar un llibre per parlar d’històries de “persones que han fet coses bones. Tenim un bombardeig intens d’un món que s’acaba, de mirar el teu veí com algú dolent… Volia mostrar persones que se la juguen pels altres; potser és important constatar que en els mals moments la gent s’ajuda”.
Premi Proa de Novel·la
L’autora acaba de rebre el VII Premi Proa de Novel·la. El jurat va determinar que es tracta d’una novel·la “lírica, vibrant i guiada per una forta pulsió ètica”. Cadenes reconeix que “encara no ho he paït, és molt recent i no tinc paraules, tot i que soc escriptora”. El jurat també ha destacat el dilema moral que planteja el llibre: “Fins a quin punt fer el bé de manera silenciosa i arriscada, tal com ho fan els personatges de la novel·la, exigeix un sacrifici total“.
Escriptora, periodista i llibretera
Nascuda a Barcelona, escriptora, periodista i llibretera, fa més de 25 anys que viu al País Valencià. Cada llibre de Núria Cadenes ens ajuda a recuperar un moment històric, un bocí de la nostra memòria, recent o passada, per no oblidar.
L’autora ha viatjat molt enrere en el temps per retratar figures fosques, despietades i cultes, com Tiberi Cèsar, a l’antiga Roma. No és pas l’única vegada que s’ha sentit temptada d’endinsar-se en el costat més obscur de la condició humana: també ho va fer a El banquer, en què aborda la vida de Joan March, l’home que va finançar Franco, i a Tota la veritat, una obra que retrata un món ple de violència i amb una clara dosi de crítica social.
També ha escrit per mantenir viva la memòria de l’assassinat del jove antifeixista Guillem Agulló i de la València dels anys 90, una època marcada per la impunitat i la lluita. I així, al llarg dels anys, Núria Cadenes ha construït una trajectòria literària sòlida, intensa, rica i diferent. A La brama la volem felicitar pel recent Premi Proa, per com va dir el jurat “crear una novel·la lírica, vibrant, guiada per una forta pulsió ètica”.