El Diccionari de la Llengua Catalana de l’Institut d’Estudis Catalans ha fet nous fitxatges. Criptogínia, tiramisú, pàdel o porexpan són algunes de les 87 incorporacions que ha fet aquest 2024 el diccionari normatiu. A més, també s’han fet gairebé 300 modificacions o ampliacions del significat d’entrades que ja existien. Mar Massanell i Magí Camps, tots dos membres de l’Institut d’Estudis Catalans, han reivindicat al betevé directe que “les actualitzacions són una manera de demostrar que el català creix”.
Procés de selecció
La tria de les paraules que passaran de la parla a la normativitat és un procés “lent, laboriós i contrastat”, ha dit Camps. Els dos experts han detallat que, a partir de propostes de la Secció Filològica de l’Institut i també de la societat civil i associacions, s’elaboren informes exhaustius sobre la presència de les paraules candidates en altres diccionaris, en el vocabulari informal i al corpus. Finalment, la comissió les valora en funció de la seva genuïnitat, la tradició, l’extensió geogràfica o la presencia a la literatura i la premsa, entre d’altres paràmetres.
Encara que sovint passen els filtres de la normativitat paraules prou arrelades al català que parla la societat com és el cas de kebab o autocaravana, també es tenen en compte situacions especials com és el cas de criptogínia. Segons el DIEC, és l”Ocultació o menysteniment de l’aportació feta per les dones en els diferents àmbits culturals, socials i científics’. “Reflecteix una realitat social terrible i està bé que en tinguem la denominació per prendre’n consciència”, ha explicat Camps.
Contaminació entre llengües
A Catalunya es parlen més de 300 idiomes, i és per això que Magí Camps ha afirmat que les llengües es contaminen les unes amb les altres. Encara que les llengües s’han de protegir per tal que mantinguin la seva personalitat, “han d’evolucionar amb la societat”, ha destacat. “La llengua és de tothom, no de l’Institut ni els lingüistes. L’ús que la gent li dona fa que la llengua evolucioni i es fixi. Nosaltres només fem de notaris”, ha afegit.
En aquest sentit, Mar Massanell ha remarcat que “el DIEC intenta ser el diccionari de tots els que parlen català i, per tant, ha de reflectir tots els tipus de català que es parlen“. Així, ha assenyalat que a l’institut hi treballen membres de tots els territoris de parla catalana per poder conèixer totes les variants.
El català a Catalunya
L’any 2000, el castellà era la llengua habitual del 51 % de la població barcelonina; i el català, del 48 %. Actualment, el castellà és la primera llengua del 56 % de la població; el català, del 36 % i el 8 % restant correspon a altres idiomes. Aquesta tendència, que afavoreix l’ús del castellà per sobre del català com a primera llengua, segueix la mateixa tendència entre els joves de 15 a 34 anys que amb la població general.
Massanell ha comentat que una manera de preservar i protegir el català és analitzar molt bé els estrangerismes que els arriben. “Pot ser que sigui innecessari acceptar un castellanisme, per exemple, si foragita una paraula que ja tenim. També pot ser que un estrangerisme aparegui per donar nom a una nova realitat”, ha detallat. I ha afegit: “S’ha de trobar l’equilibri entre la genuïnitat i els elements que ja estan arrelats a la societat”.
