Aquest dimarts fa justament 10 anys que els Mossos d’Esquadra van entrar al Palau de la Música per ordre judicial i a la recerca de proves que confirmessin l’espoli i el finançament irregular de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) que sospitava la fiscalia. Una dècada després, la justícia ja ha dictat sentència i ha condemnat els dos saquejadors confessos -l’expresident de la institució Fèlix Millet i la seva mà dreta, Jordi Montull-, a nou anys i vuit mesos de presó i a set anys i mig, respectivament, i l’extresorer de CDC Daniel Osàcar, a quatre anys i cinc mesos.

Ara bé, Millet i Montull han passat molts pocs dies a la presó. Tot i que l’Audiència de Barcelona en va decretar l’ingrés immediat per evitar que marxessin del país, un mes després de la sentència, el mateix tribunal va estimar parcialment un recurs de súplica de les defenses i va acordar la llibertat provisional sota fiança de 400.000 euros en el cas de Millet i de 100.000 euros per a Montull. Unes quantitats que tots dos van fer efectives al cap d’uns dies. Així, en total, l’expresident del Palau va estar 26 nits privat de llibertat i Montull, 22, la majoria de les quals van estar a la infermeria de Brians 2.

Aproximadament des de principis de març de l’any passat, els dos saquejadors confessos del Palau de la Música estan en llibertat provisional en espera que el Tribunal Suprem en revisi la sentència i esdevingui ferma. Mentrestant, tenen el passaport retirat, no poden sortir del país i s’han de presentar cada mes als jutjats.

23 milions d’euros d’espoli

La sentència de cas Millet conclou que entre l’any 2000 i 2009 Millet i Montull es van embutxacar poc més de 23 milions d’euros, sis dels quals no s’ha pogut determinar on van anar a parar. Pel tribunal, va ser una estratègia que els dos directius van fer amb l’ajuda de la filla de Montull, Gemma Montull, i estava encaminada a disposar il·lícitament d’aquests fons per a despeses particulars o desconegudes, però en tot cas aliens als interessos del Palau. Assegura que van pagar viatges privats, obres i els casaments de les filles de Millet. Per això, també condemna les dones de Millet i Montull i una de les filles com a partícips a títol lucratiu.

La condemna de CDC

La sentència també va considerar provat que l’antiga CDC es va finançar il·legalment a través del Palau amb comissions de la constructora Ferrovial, una causa per la qual s’ha condemnat l’extresorer Daniel Osàcar -que en el judici va negar-ho tot- i el partit com a responsable civil. Per això, el va obligar a retornar 6,6 milions d’euros, que es considera que va rebre la formació política arran d’aquesta trama criminal.

El veredicte del tribunal assegura que Millet i Montull, a canvi també lucrar-se’n, van posar a disposició de Ferrovial i CDC tota l’estructura econòmica de la institució cultural perquè poguessin ocultar les comissions. Unes comissions que, segons el tribunal, recollien al Palau l’extresorer Carles Torrent, que ja és mort, i després Daniel Osàcar, condemnat per tràfic d’influències, blanqueig de capital i falsedat documental i falsedat comptable.

Tot i que el delicte es va considerar provat, el tribunal va absoldre de tots els càrrecs els dos directius de Ferrovial. Se’ls acusava de delicte societari d’administració deslleial i de tràfic d’influències, però tots dos, segons l’Audiència, havien prescrit. No van ser els únics absolts. També l’exdirectora general Rosa Garicano, ja que el tribunal va creure que no se n’havia provat la participació a la trama.