Des del local que ocupava el cinema Avenida de la Luz –transformat recentment en un espai expositiu dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya- l’escriptora María Zaragoza ha donat les claus del procés de creació de la novel·la i ha explicat que relata una “aventura inquietant en un espai controlat”.
L’indret de la novel·la és el projecte fallit de la Ciutat de la Llum, una Barcelona subterrània feta de galeries i carrers que havien d’unir les places de Catalunya, Urquinaona i Universitat pel carrer de Fontanella i la ronda de la Universitat. Zaragoza el considera un lloc idoni per “fer realitat tant els somnis com els malsons”.
En aquest espai que mai no va existir, Zaragoza situa la història d’un home, l’Hermenegildo Pla, que el 1955 desapareix mentre treballava en la construcció de la futura Ciutat de la Llum i torna a aparèixer una dècada després. El guió enllaça aquest fet amb les aventures del Pere, nét d’Hermenegildo, que es cola a la ciutat subterrània per descobrir què s’hi amaga. El jove és l’excusa per introduir al text una tendència molt actual, els urbex, exploradors urbans que cerquen espais abandonats per fotografiar-los i, en part, reviure’n la història. A l’obra també hi ha lloc per a les nines Blythe, originàries dels Estats Units però recuperades al Japó i convertides en objectes de moda per la possibilitat de personalitzar-les.
L’origen de la novel·la és la música dels anys 80 de Loquillo, que dedica una cançó i un videoclip a les primeres galeries comercials subterrànies d’Europa, inaugurades el 1940 i tancades el 1990 amb la transformació del centre comercial El Triangle.
A partir d’aquest primer record i atreta per la idea d’una Barcelona sota terra, Zaragoza s’ha documentat per conèixer millor la història d’aquest emplaçament i ha anat desenvolupant la trama. Amb el context històric com a base, l’escriptora hi va afegint personatges, cadascun amb un secret diferent que “inquieta el lector”. Tot plegat s’inspira en novel·les d’aventures com ‘Viatge al centre de la terra’, de Julio Verne, però el resultat, diu, és una novel·la de terror. A l’obra, confessa, hi ha “moltes pors meves i algunes dels meus antics companys de pis, dos biòlegs neuròtics meravellosos” i per això “l’he escrit a les 12 h del migdia, a ple sol, amb un cafè amb llet i els meus gats”.
