(ACN/Redacció) No és casual que l’exposició “Una col·lecció permanentment canviant” arrenqui amb El col·leccionista absent, de Rafel G Bianchi. Un títol que convida a rellegir el llegat artístic de la Fundació Vila Casas, en aquesta nova etapa sense el seu creador, l’empresari i mecenes barceloní Antoni Vila Casas, que va morir el 2023. Es tracta d’una revisió fundacional a la col·lecció existent amb 224 obres de 130 artistes catalans que es pot visitar al Museu de Can Framis i que anirà incorporant-ne més a mesura que s’adquireixin noves peces.
Segons el director d’art de la Fundació, Bernat Puigdollers, s’ha fet un exercici d’escolta del fons pictòric per establir el terreny de joc de cara als propers anys sense allunyar-se de l’essència del projecte: “Al final és veure de què creiem que tracten les peces que el senyor Vila Casas va fer de forma intuïtiva i a partir d’aquí poder establir una línia de treball pròpia que ens defineixi”.
Tres eixos en tres naus
L’itinerari segueix tres mirades sobre la condició humana. La primera, La matèria com a vehicle, està dedicada a la qüestió terrenal i a la matèria com a llenguatge que conté vida i pensament. La segona, La realitat transgredida obre camins a mons onírics, mentre que la darrera, El gest d’existir, posa el focus en l’ésser humà i en el cos com a via d’expressió. S’hi reuneixen obres des dels anys trenta fins a l’actualitat amb autors com Salvador Dalí, Àngel Ferrant, Jaume Plensa, Josep Cusachs, Mari Chordà o Magda Bolumar.
La mostra consta de dues sales amb realitat virtual (RV) on el visitant pot veure el procés de creació de dues obres creades expressament per a l’ocasió i proposa també un oasi meditatiu amb peces d’artistes com Frederic Amat i Laia Abril que vinculen l’art amb la salut, un pont que condueix el públic cap a l’ofici farmacèutic de l’artífex de la col·lecció.
Homenatge a Antoni Vila Casas
Coincidint amb l’exposició, l’equipament ha inaugurat un espai dedicat a l’empresari, que vol donar a conèixer la seva trajectòria i persona, així com acostar-la a “nous públics”. Puigdollers ha remarcat que no es tracta de “magnificar la seva figura”, sinó d’explicar la seva visió del món i de l’art per tal d’explicar millor la col·lecció i acostar-la a nous públics.