Ahir les dones van ser les protagonistes d'una dansa que van crear dos japonesos ara fa 60 anys. El context era el de la cruesa dels bombardejos d'Hiroshima i Nagasaki. Avui dia la dansa butoh ha ampliat enormement el seu horitzó, però, així podriem definir el seu esperit. MARYLUZ ARCAS, companyia Fármaco "El movimento al servicio de algo que pasa en lo profundo." LORNA LAWIE, companyia Seuil "El músico con el que trabajo, que tenemos una companyia que se llama Seuil, él ha recorrido Japon en bicicleta i han registrado muchos sonidos en su viaje y con eso hizo una composición musical. Yo la escuché y empecé a componer una danza sobre eso también con mis propias memorias de lo que fue para mi también mi estancia y lo que significó para mi haber estado en Japón." "La necesidad del cuerpo de encontrar la manera de volverse forma y cómo va atravesando diferentes estados por convertir-se en metafora, en la metáfora perfecta." Una dansa que és un punt de partida en què es pot afegir una soprano que canta Manuel de Falla. Per què no? Els límits els posen les artistes, mentre el públic queda hipnotitzat. Si en voleu més teniu altres propostes relacionades amb la dansa butoh fins al 13 de novembre i si us crida l'atenció fer el salt a l'escenari, també s'han programat una sèrie de tallers amb alguns dels artistes més consagrats.
