La festa inaugural es va encetar a la Sala Razzmatazz 2, amb una entrada per desgràcia molt fluixa, amb les melodies lluminoses de Litoral. Al capdavant, hi ha el valencià Pau Roca, antic component de la Habitación Roja. Canten tant en francès com en català i empren instruments com l'ukelele per donar un so folk, i fins i tot mediterrani, a estructures de pop indie. "Me gusta mucho la música que hacen. La he escuchado en la radio y me apetecía verlos en directo. [...] Quizás las mentes mal pensadas puedan decir que se parecen a Manel y a toda la oleada de música folk en catalán". I de la fragilitat de Litoral a la descàrrega de les xineses Go-chic i el seu punk electrònic. Elles són l'única pinzellada internacional de l'In-somni, el festival itinerant que celebra 5 anys a Barcelona, i pel qual han passat algunes bandes que avui ja són més que promeses. JAUME MASSAGUER, director de l'In-Somni "Els Amics de les Arts, Pastora, Manel, Mishima, el 2005 o el 2004. No sé quin any perquè al final perdem el compte. Tots han anat passant per l'In-Somni". Les sessions diàries de l'In-somni costen 16 euros, menys la d'anit i la de dissabte a la plaça dels Àngels, que és, evidentment, gratuïta. Demà els concerts es desplacen a la Sala Apolo, on sonaran Ella Electric, Fucking bollocks, i Mujeres. Aquest darrer és probablement el grup més conegut i menys emergent del certamen.

Com sempre, l’In-Somni porta bandes emergents a les quals el festival brinda l’oportunitat d’actuar de forma itinerant en les quatre capitals de província catalanes.