László Krasznahorkai ha contestat aquest dimecres les preguntes de la premsa en la seva primera compareixença internacional després d’haver estat guardonat amb el Premi Nobel de Literatura. Ha sigut a Barcelona, en el vestíbul del CCCB. L’autor ha parlat de la inspiració de l’art i d’alguns temes de la seva literatura, però també de com veu el món actual i l’auge de l’extrema dreta.
Primera aparició després de rebre el Nobel
No és casualitat que László Krasznahorkai hagi triat Barcelona per oferir el seu primer acte públic fora d’Hongria després de rebre el Premi Nobel de Literatura 2025, ja que és la seu de l’editorial Acantilidado, que edita les seves obres en castellà des de fa més de 25 anys.
“És moment de deixar de parlar de la seva obra i llegir-la”, ha sentenciat l’editora Sandra Ollo, que afirma que el món imaginari de l’autor, més enllà de la seva complexitat, “parla de tots i cadascun de nosaltres”. Al seu torn, Mariona Bosch, que acaba de publicar-lo en català amb Edicions del Cràter, ha definit la seva literatura com “un riu de pensament que surt d’una força interior que no para de brollar”.
La força de la ploma per narrar el xoc de dos mons
Durant la seva intervenció, Krasznahorkai ha enaltit l’art com a únic camí per aconseguir una qualitat humana que ens pugui dur molt més enllà que la tecnologia. De fet, s’ha comparat amb el poeta hongarès Endre Ady, que sempre es va negar a escriure poesia amb màquina d’escriure: “Jo soc així, insisteixo a mantenir la ploma i el paper, insisteixo a mantenir els meus lectors”. Un públic que, assegura, és molt divers però se li assembla, pel fet de llegir la seva obra. En aquest sentit, assegura que l’art té el poder de “fer volar els lectors cap a un espai lliure”.
L’autor ha parlat de l’Hongria soviètica de la seva infància i del xoc que li va suposar conèixer el “món lliure” que havia idealitzat durant tants anys, pensant que “el cel era més blau”. Per ell, la pobresa que descriu a les seves obres quan parla del seu país natal no té res a veure amb la misèria actual: “Les persones pobres tenen cultura dins de la pobresa en què viuen, a la gent miserable ja no li queda res, ni cultura, tampoc, aquesta és la diferència entre la misèria actual i els pobres d’abans”.
“Mestre de l’apocalipsi”
La primera novel·la que va escriure l’any 1985, Tango satànic (Edicions del Cràter, 2025; Acantilado, 2017), ja s’ha convertit en un clàssic modern de la literatura europea. Va ser arran d’aquest text que Susan Sontag el va qualificar de “mestre de l’apocalipsi“. La novel·la és una distopia ambientada en un poble gairebé abandonat de l’Hongria rural, que va inspirar Béla Tarr, que va morir el gener, a fer un film de set hores, avui una pel·lícula de culte. “Ell no va canviar res de les meves obres, però jo sí que vaig guanyar un amic”, ha explicat l’autor. El cineasta hongarès també va adaptar al cinema Melancolía de la resistencia (Acantilado, 2001), la primera obra seva traduïda al castellà, que narra un món totalitarista on la intel·ligència és anul·lada per la força.
A la seva complexa bibliografia, que fuig del realisme i l’autoficció, també destaquen obres com Al Norte la montaña, al Sur el lago, al Oeste el camino, al Este el río (2005), Guerra y guerra (Acantilado, 2009) i El barón Wenckheim vuelve a casa (Acantilado, 2024). Abans de rebre el premi de la Real Acadèmia Sueca de les Ciències, László Krasznahorkai ja havia estat distingit amb guardons internacionals, com ara el Man Booker (2015) i el premi Formentor de les Lletres (2024).
