L’actriu nascuda a San Sebastià d’ascendència nigerianoguineana Silvia Albert Sopale defensa un potent al·legat antiracista al SAT! amb ‘No es país para negras’. Un treball de creació amb la directora Carolina Torres Topaga confegit a partir de vivències d’ambdues i de conegudes.
El monòleg, en què l’actriu encarna diversos personatges, explora no tant les actituds de racisme més obvi, com aquelles que, no per involuntàries o, fins i tot benintencionades, poden ser desagradables. Amb aquestes expressions repassa la seva existència des que era nena fins a l’edat adulta. Conductes que l’han fet sentir estrangera en el país on va néixer.
Antiracisme des del feminisme
Actriu i directora es van conèixer en una associació de dones, i segons Silvia Albert Sopale, “teníem la necessitat de fer quelcom des de la consciència del moviment antiracista, però també com a dones a qui no els oferien feina en un teatre. I a més, em sentia obligada a donar uns referents a la meva filla Alma”.
En aquest país no és el mateix patir racisme sent un home negre que sent una dona negra
Silvia Albert Sopale
Albert Sopale comenta també que “no és el mateix el racisme que pateixen els homes de raça negra, més violent, que el que suportem les dones, més hipersexualitzat”.
To de comèdia
El muntatge té alguns moments hilarants. A l’estrena al SAT! se n’ha produït un quan, ben al principi, Sopale ha cantat l’inici de la tonada publicitària “Yo soy aquel negrito, del África tropical…”. Un espectador l’ha cantat fins al final, tot sol. Ella ha etzibat: “Algú li hauria de dir a aquest senyor que això no es canta”. Riota general.
‘No es país para negras’ ha tingut una llarga vida des de la seva creació al 2016, amb més de 200 representacions a tot el territori espanyol i països com Colòmbia o Alemanya. És avui un referent del discurs teatral antiracista.
