‘La nit del músic alt’, la història del gènere musical, amb humor

La tradicional nit de musicals que els darrers anys ha animat la recta final del Grec ha adoptat enguany nous aires. La nit del músic alt, que s’ha pogut veure al Teatre Grec pretenia, justament, defugir el típic format de gala de fragments de musical. La companyia Indi Gest i la Banda Municipal de Barcelona han creat un espectacle concert, o un concert amb dramatúrgia, que signa Carles Pedragosa, també codirector escènic amb Jordi Oriol. Entre la Banda, el cor ARSinNOVA i les veus solistes, hi havia 90 persones a escena.

El plantejament d’Oriol, Pedragosa i, sobretot, del director de la Banda, José Rafael Pascual Vilaplana, és que, a diferència del que es creu, la simbiosi entre música, teatre i dansa és molt anterior a la suposada invenció del musical a Broadway, a mitjans del segle XIX. Abans hi va haver operetes de Jacques Offenbach com La vie parisienne i molt abans espectacles de l’antiga Grècia, com el cas de l’Epitafi de Sikilos, de fa 2.500 anys. “Això de barrejar teatre amb música i dansa s’ha fet sempre. El que es va inventar a Broadway va ser un model d’espectacle i de negoci”, afirma Pedragosa.

Amb l’espectacle, la Banda Municipal es reivindica també com a eina de cultura d’enorme versatilitat, sovint desaprofitada. I defensant la vinculació amb el món escènic. “Mozart va transcriure moltes de les seves pàgines per a grups de vent i percussió, que anaven pels carrers popularitzant la seva música. I als pobles petits on hi ha hagut bandes populars, l’òpera i la sarsuela s’han conegut gràcies a les transcripcions per a banda”, explica Pascual Vilaplana.

Paròdia per convidar a debatre

L’espectacle té un argument, que serveix per posar en solfa, amb humor, temes com la mercantilització de la cultura, la cultura com a entreteniment, i fins i tot el model de ciutat. Un bon dia, es decideix que el Teatre Grec, completament remodelat, esdevingui epicentre europeu del teatre musical —irònicament, amb participació de fons nord-americans. La troballa d’unes restes arqueològiques obliguen a cancel·lar la col·locació de la primera pedra a Montjuïc. “Hi ha també una conferència entre suposats experts sobre l’origen del teatre musical i qui el va inventar”, detalla Pedragosa.

A l’espectacle han sonat una vintena de temes amb la Banda Municipal i el cor ARSinNOVA embolcallant les veus d’Antoni Comas, Clàudia Schneider, Paula Malia, Jordi Vidal, Bealia Guerra i Robert González. Amb peces de Jacques Offenbach (la Barcarolle dels Contes de Hoffman) d’Andrew Lloyd Webber (d’El fantasma de l’òpera), Kurt Weill (de L’òpera de tres rals), George Gershwin (de Girl crazy), i fins i tot dels molt nostrats Carles Santos (de Belmonte) i Albert Guinovart (de l’inevitable Mar i cel). El pes interpretatiu l’han dut els cantants solistes, però també s’hi han implicat, puntualment, membres de la banda i coristes d’ARSinNOVA.