Imatge de l'autor/a
Laura Sangrà Herrero
Escolta aquesta notícia

L’estiu del 2023 la periodista i comunicadora Nerea Pérez de las Heras gaudia d’unes vacances a Menorca amb la seva parella sentimental, Ana Garriga —també comunicadora i autora del podcast Las hijas de Felipe—, quan va patir un accident greu amb l’hèlix d’una embarcació, pel qual li van haver d’acabar amputant gran part de la cama dreta“.

A partir d’aquest fet tràgic, Pérez de las Heras ha construït Fantasma (Alfaguara), un llibre en què explica el que va succeir però “expandit a molts llocs: hi ha assaig, reflexió, personatges històrics, teoria queer i creep… està molt ramificada l’experiència personal”, ha explicat en una entrevista amb La brama.

Al llibre, Nerea Pérez de las Heras parla “d’una línia per la que caminem tots fent equilibris entre la normalitat i la no normalitat, i qualsevol dia pots caure d’un costat o de l’altre”, ha dit, abans de posar exemples: “Jo, per un accident, vaig caure del costat de la discapacitat, però una persona assalariada, després d’un divorci i de quedar-se a l’atur, en uns mesos pot caure de la banda del sensellarisme”.

Dit això, ha reblat: “No hem de defensar tantíssim la normalitat, perquè és tan porosa que hem de veure el fàcil que és caure d’un costat i de l’altre” i, per tant, el que sí s’han de defensar són les alteritats i divergències al que s’anomena normalitat.

Una bona dosi de consciència social

Segons ha dit l’autora, Fantasma “conté moltíssima consciència social: les ciutats no són accessibles, la burocràcia és una bogeria per a les persones amb discapacitat, migrants, monomarentals… per a la majoria”.

Quan se li ha preguntat sobre el fet que ella mateixa està entre les persones i les entitats a qui inclou en els agraïments del llibre, Nerea Pérez de las Heras ha especificat, riallera: “Als agraïments em poso jo. Una cosa així [haver perdut una cama] no se supera mai, però jo m’ho agraeixo per haver aconseguit acabar el llibre, perquè soc autònoma i he sostingut com vuit platerets a l’aire durant un any i mig” mentre feia el llibre.

“L’autoagraïment, de vegades, i parlar-te amb estima quan estàs orgullosa d’alguna cosa que has fet, està molt bé”, ha conclòs.