L’artista Nazario ha escrit el llibre Crónicas del gran tirano, un testimoni que narra la relació quotidiana i puntual que va establir amb un grup de persones sense llar de la plaça Reial. El dibuixant admet al betevé directe que mai no s’havia dirigit a les persones sense sostre que vivien a la plaça, però que un dia va parlar amb un d’ells, el Mich, que li va començar a explicar la seva vida.
Des de llavors, Nazario se seia sovint amb ells per conversar i escoltar en un relació que va durar cinc anys. Fins i tot, l’artista cuinava cada dia els àpats que el grup menjava al carrer. Nazario explica que el Mich era el líder del grup, el “tirano” del llibre, i que la resta de persones sense llar eren l’Helga, el Moisés i l’Omar.
Nazario indica que va començar a parlar amb els sensesostre poc després de la mort de la seva parella i que la relació amb ells li va ajudar a superar el dol i la soledat que patia. A canvi, l’artista recorda que sobretot escoltava les històries que cadascú li explicava o els anava a visitar a l’hospital quan estaven ingressats.
