La Sala Oval del MNAC acull “Natura Centrum Est. Campament Oval“, una instal·lació participativa de l’artista Marcel·lí Antúnez Roca que convida el públic a endinsar-se en un univers creatiu on natura, tecnologia i acció col·lectiva van plegades. El projecte, que es podrà veure fins al 6 de gener, proposa una experiència immersiva i oberta que reivindica l’ecologisme i la cultura agrària a través de l’art contemporani.
Univers compartit
“Natura Centrum Est” es configura com un gran campament artístic en el qual els visitants poden deambular lliurement. Hi troben telons, objectes i estructures monumentals provinents de diverses accions col·laboratives, que construeixen un recorregut visual i simbòlic. Destaquen elements com la figura gegant de Vulcà, de 12 metres d’alçària, els telons parpella o els dibuixos de gran format que, a la manera de llibres pop-up, transformen el seu aspecte en obrir-se com finestres.
La instal·lació pren vida diàriament amb una rua lúdica i reivindicativa conduïda pel mateix artista, amb l’acompanyament musical de Fail Again Ensemble (Marceluia y sus Mireios). Aquesta visita activa els elements del campament i convida els participants a interactuar amb indumentàries i dibuixos que ressalten 24 figures rellevants de l’ecoactivisme nacional i internacional.
Mirada Antúnez
Marcel·lí Antúnez Roca, fundador dels grups d’avantguarda Los Rinos i La Fura dels Baus, és reconegut per una trajectòria marcada per la fusió entre tecnologia i el body art. En els darrers anys, la seva pràctica artística ha evolucionat cap a un enfocament més col·laboratiu, festiu i compromès amb la defensa de la natura, sovint marginada per la societat contemporània.
“Natura Centrum Est” recull aquest gir creatiu i es converteix una síntesi del seu imaginari actual: un espai de trobada en què l’art és eina de participació, consciència ecològica i celebració col·lectiva. La instal·lació s’ha desenvolupat en col·laboració amb el Festival Sismògraf d’Olot, el festival Drap-Art i el centre d’art contemporani Bòlit de Girona, fet que reforça el seu caràcter transversal i comunitari.
