Escolta aquesta notícia

El Teatre Nacional acomiada temporada amb Nascuts lliures, de la companyia La Conquesta del Pol Sud, que fa funcions a la Sala Petita del 9 al 19 de juliol en el marc del festival Grec. En un any de protestes i mobilitzacions del sector de l’educació, el muntatge posa sobre la taula, precisament, quins són els reptes que encaren actualment els docents i quin és o ha de ser el model educatiu. La Conquesta del Pol Sud, però, va començar a treballar en aquest espectacle el 2023, molt abans de les protestes d’enguany.

Nascuts lliures és una obra de teatre documental amb sis professors a l’escenari, als quals acompanya un únic actor de teatre, Manel Barceló. “Nosaltres fem servir testimonis. Per nosaltres, el document és l’experiència de la persona en viu a escena. La línia de treball de la companyia és anar a buscar l’experiència personal i mirar de connectar-la amb la història col·lectiva”, explica el director, Carles Fernández Giua.

Mesos d’assajos i entrevistes

Eugènia Arús, Irene Bonilla, Aleix Escursell, Ferran Galimany, Laia González Fernández i Micky Jarra són els professionals de l’educació, les vivències dels quals estructuren l’espectacle. Són docents d’infantil, d’universitat, d’educació especial i d’integració. Per arribar a seleccionar els testimonis que finalment apareixen a escena, la companyia ha dedicat gairebé cinc mesos a fer entrevistes i assajos que eren com debats entre els participants.

“El muntatge fa sis retrats de mestres que no necessàriament pensen igual. Els posa en relació a moltes coses, també amb la història de la pedagogia”, detalla Giua. Efectivament, l’espectacle inclou cites a teòrics de l’educació com Rousseau, Lev Vygotsky, Jean Piaget i Paulo Freire.

Manel Barceló interpreta diversos rols (el de Rousseau, per exemple), i guia, amb els seus recursos dramàtics, la resta d’intèrprets, a voltes com un narrador-conductor de l’espectacle. Les projeccions d’imatges són, com és habitual en la companyia, un element clau, perquè “ens aporten teatralitat construint espais escènics i alhora ens permeten mostrar dades relacionades amb allò que es parla a escena”.