Aquest cap de setmana ha tingut lloc a la Sala Paral·lel 62 Andalucía Salvaje, festa referencial del neo-folklore andalús. El periodista Nando Cruz aprofita la cita per fer una llambregada a l’escena musical andalusa que proposa relectures diverses de l’arrel i la tradició. Com la de Space Surimi, duet d’electro-pop format per Mc Eddie Coopermen i el productor Carlboro. És, precisament, un dels atractius de la festa Andalucía Salvaje.
“S’ha d’elogiar aquesta actitud de reivindicar el folklore i la idiosincràsia idiomàtica per dur-los a la contemporaneïtat. Grups dels anys 80 com Danza Invisible i 091 amagaven l’accent andalús”, argumenta Cruz. Per contra, recorda que, estirant el fil de la història, hi va haver grups com els roquers sevillans Pony Bravo, que van fer bandera de la seva arrel. Com ho van fer abans No me pises que llevo chanclas, i si anem molt més enrere, Pata Negra, Veneno i Triana, ja als anys 70.
Escena fecunda
Nando Cruz ha parat esment a la relectura de la Setmana Santa en clau de break beats de Califato 3/4, el breakdance per buleries de Tomasito, i el rap amb forta identitat andalusa de Mala Rodríguez. Però també cantaores que s’acosten a les músiques urbanes, com la jaenesa Ángeles Toledano, la gaditana Carmen Xia, la malaguenya María Peláe i Rocío Márquez, de Huelva. I també a artistes com La Plazuela, Romero Martín, Quentin Gas, Derbi Motoreta’s Burrito Kachimba i S Curro, “que és de Jaén però fa grime com si fos de Londres.
La festa a la Paral·lel 62 només és una mostra d’aquesta àmplia escena musical. Una festa ja celebrada a diverses localitats andaluses que desembarca per primer cop a Barcelona amb un programa que inclou les actuacions de Maria Terremoto, Dalila, DelasChuches, Carmen y María, The Gardener (amb Queralt Lahoz de convidada) i els esmentats Space Surimi.
