El 2026, coincidint amb el centenari de la mort d’Antoni Gaudí, Catalunya recupera una de les grans creacions del teatre musical contemporani: Gaudí, el musical d’Albert Guinovart amb llibret de Jordi Galceran i Esteve Miralles.
La proposta arriba de la mà de l’Original SoundTrack Orchestra (OSTO), que presenta una versió completa, revisada i semiescenificada de l’obra —que no s’interpreta des del 2002—, en col·laboració amb el Cor Jove de l’Orfeó Català i amb el suport del mateix compositor. El projecte suposa, a més, el debut de l’orquestra al Palau de la Música Catalana.
Un homenatge escènic al geni universal
L’obra se situa al 7 de juny del 1926, quan Gaudí va ser atropellat per un tramvia a Barcelona i ingressat a l’antic Hospital de la Santa Creu, sense ser reconegut a causa del seu aspecte humil. En aquest espai entre la vida i la mort, el musical reconstrueix els records més intensos de l’arquitecte: els seus somnis de joventut, l’arribada a Barcelona, els primers fracassos, els grans encàrrecs i el seu recolliment místic.
Tal com explica la directora musical, Belén Clemente, es tracta de “la vida de Gaudí, amb totes les parts: el moment de transformació en la fe, la feina que fa amb la Sagrada Família”. Però també és “la història de la ciutat de Barcelona”. L’espectacle visita “el Gaudí nen” i el posa en diàleg amb l’adult, amb un missatge clar: “lluitar pel que vulguis fer”.
La producció reivindica la figura de Gaudí no només com a icona arquitectònica, sinó com a símbol universal del llegat cultural català. Albert Guinovart subratlla que “tots els barcelonins ens estimem moltíssim el personatge, coneixem molt la seva obra, però coneixem poc del que va passar en vida”. El musical, diu, vol ajudar a entendre “el patiment que va tenir i també la transcendència de la seva obra i del seu pensament”.
Una versió revisada, amb energia nova
El procés de recuperació no ha estat senzill. Clemente recorda que el projecte es va reprendre el 2022: “Vam començar a retrobar les partitures, s’havia perdut el llibret… vam haver de parlar amb els qui el van escriure en el seu dia a veure si n’hi havia una còpia”. També s’han fet ajustos musicals: “La partitura l’hem retallada, l’hem intentada adaptar a la versió escènica i hi hem afegit una nova obertura”.
Guinovart admet que no és fàcil revisar la pròpia obra: “A mi em costa molt tallar coses que he fet, però he reorquestrat moltes coses”. Musicalment, l’espectacle combina registres diversos: “Hi ha números de cabaret, contrastats amb números més simfònics. Té molt d’equilibri, aquest musical”, afirma el compositor, que es declara “molt orgullós” del conjunt.
Un equip artístic consolidat, però també talent jove
La producció té un repartiment destacat, encapçalat per: Josep-Ramon Olivé, baríton i Montserrat Seró, soprano. Amb la participació del Cor Jove de l’Orfeó Català i l’OSTO, sota la direcció musical de Belén Clemente i Albert Torrebella, i la direcció escènica de David Pintó.
Però un dels trets distintius d’aquesta producció és la joventut dels intèrprets: tant l’orquestra com el cor tenen entre 16 i 25 anys. “La gent jove té molta energia”, destaca Clemente, i en molts casos serà el primer cop que actuïn al Palau: “És una emoció i una adrenalina que no es té quan has tocat 300 vegades allà”.
Guinovart també en subratlla l’impacte: “L’entusiasme de la gent jove s’encomana”. Després del concert a Manresa, el compositor parlava d’“una emoció brutal” i es mostrava convençut que el concert al Palau serà “molt emocionant” i un veritable “tret de sortida” dels actes que l’equipament dedicarà a Gaudí.
Gira 2026
La producció s’interpretarà, de moment, a tres llocs emblemàtics del país:
- 19 de febrer de 2026 – Teatre Fortuny (Reus)
- 22 de febrer de 2026 – Teatre Kursaal (Manresa)
- 25 de febrer de 2026 – Palau de la Música Catalana (Barcelona)
L’organització treballa també per portar el projecte a Girona i Lleida, amb la voluntat de garantir una diversitat territorial real.
