L’Andreu Rami ens explica al programa ‘reset’ com es desconfina la música simfònica de casa nostra. I pren com a exemple l’Orquestra Simfònica del Vallès (OSV), que enguany celebra el 25è aniversari del cicle Simfònics al Palau de la Música.

El repte: mantenir la programació

L’OSV, amb 32 anys d’història, està formada per més de 40 músics i té una plantilla de 55 treballadors indefinits. El seu gerent, Òscar Lanuza, diu que el seu repte és “mantenir tota la programació que estava prevista, pels abonats i pel públic que ja hagués comprat l’entrada, trobant noves dates i noves configuracions i, fins i tot, duplicant algun concert per poder encabir el públic que pogués quedar fora per les mesures actuals“.

La viabilitat econòmica

Fer concerts gairebé mai no és econòmicament rentable“, reconeix Lanuza, però afegeix que “ara la sostenibilitat és encara més complicada”. Habitualment, l’OSV fa més de 150 concerts a l’any i el 70 % del seu pressupost anual es nodreix de recursos propis. Una de les claus per afrontar la crisi actual, segons Lanuza, és el fet que són una empresa cooperativa: “La implicació dels treballadors sempre és molt elevada, el fet de ser una empresa que és propietat dels seus treballadors en aquests moments difícils és quan més ajuda i quan més creix aquesta consciència”.

Captar més públic jove

Un dels objectius del cicle Simfònics al Palau és fer de porta d’entrada de nous públics a la música clàssica. Joan Oller, director general del Palau de la Música, assegura que, amb la reducció d’aforament a 500 persones, han notat un rejoveniment de la platea: “Hi ha públic de més edat, però també hi ha gent jove que ho segueix, és un tòpic no del tot cert que la música clàssica només interessa a la gent gran”, segons Oller.

La dificultat de tocar amb mascareta

Hi ha músics que no poden tocar amb mascareta, com els que fan sonar els instruments de vent. Per tant, segons l’Andreu Rami, assagen amb un distanciament més gran del recomanat i es fan tests d’antígens cada setmana i abans de cada concert. Però els músics que sí que toquen amb mascareta han d’aguditzar més els seus sentits. “Jo em sento el violí més lluny, sento que hi ha una barrera entre ell i jo“, explica Marta Cardona, concertino de l’OSV, que afegeix que “els ulls intenten expressar més que abans”.