El Museu Tàpies presenta fins al 27 de setembre “Àngel Jové. De intactu”, una exposició que recorre la trajectòria artística de l’artista Àngel Jové (Lleida, 1940 – Girona, 2023) a través d’una proposta expositiva a cura de Maria Josep Balsach. La mostra, que aplega bona part de la producció d’aquest artista tan singular de la segona part del segle XX, és una oportunitat per entendre la seva pràctica. Jové és conegut per la seva participació com a actor en el cinema de Bigas Luna i els seus projectes de disseny. Entre d’altres va participar en l’interiorisme de la sala Zeleste de Barcelona i va dissenyar portades per a les editorials Lumen o Anagrama.
Un artista multifacètic i experimental
A través de la imatge, la poesia, la paraula, la matèria i l’objecte, Jové es va posicionar de manera radical davant els marges institucionals del sistema artístic i va qüestionar de manera crítica els règims socials i culturals de les societats occidentals.
A la mostra es poden veure extenses sèries de dibuixos i fotografies manipulades, algunes de les quals no s’havien vist fins ara.
Àngel Jové. Metafísica III (1974). Col·lecció particular, Girona.
De vegades, la seva obra s’ha descrit com una lluita entre llum i obscuritat, però la comissària de l’exposició en destaca el seu compromís: “A partir del poder de la imatge entesa com un operador crític, com una forma de pensament, amb el seu poder històric, estètic, polític i documental“.
Una obra desconeguda
Tot i la importància de la seva contribució, l’obra d’Àngel Jové és poc coneguda, la mateixa comissària confessa que es va trobar “amb moltes sorpreses” mentre preparava l’exposició. Durant els 60 es va fer ressò dels corrents del moment, com l’informalisme o el pop art, que es constata amb l’explosió cromàtica del seu treball.
Àngel Jové. Sense títol (1990). Col·lecció particular, Girona.
Però la connexió amb contracultura de l’escenari global van marcar de manera més determinant el seu treball. Va ser un dels introductors a l’estat de noves concepcions entorn de l’acció, la imatge, el cinema, la fotografia o el vídeo. De fet, se li atribueix, conjuntament a Galí, Gubern i Llena, la creació de Primera muerte (1969-1970), considerada la primera obra de videoart a Espanya, que es va filmar al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya a Barcelona. Als anys 80 s’interessà per la matèria i s’acostà a l’obra d’Antoni Tàpies i, a començaments del segle XXI, va experimentar l’exili interior a través del gest pictòric.
Temes compromesos amb el seu temps
En l’exposició, les obres estan organitzades per temes o grups, de manera que l’espectador pot veure “com s’interpel·len, com dialoguen entre elles“, afirma Balsach. La primera peça és del 1974 i la darrera del 2008, i la proximitat entre elles a la sala permet, segueix Balsach, “veure el viatge que fa Jové”. L’artista va viure en una època de canvis profunds i violents i la implicació amb el seu temps es veu a través dels temes: el buit, la memòria, la història, la memòria, el trauma o la vulnerabilitat.
Àngel Jové. Sèrie Versus Limbus (2009). Col·lecció Petit Galeria, Lleida.
La comissària també en destaca l’element de la repetició. Per exemple, explica que una de les seves sèries, no present a la mostra, està formada per 500 dibuixos d’un horitzó. Per a ella, aquest caràcter repetitiu “és una manera d’investigar la representació”.
