(ACN / Redacció) El Museu Picasso ha incorporat al fons documental una carta manuscrita del pintor al seu amic Miquel Utrillo des de París. La missiva ja s’ha incorporat a la col·lecció permanent.
Es tracta d’una carta breu amb dibuixos de l’artista, datada del mes de juny del 1901. És la resposta a una carta prèvia enviada per Utrillo a Picasso i això és el que diu: “Amic Utrillo / Miquel he / rebut la teva carta / visca!…(sic) en efecte / no he rebut el / ‘Pèl & Ploma’ / Es procurarà fer / el que em demanes / i Adeu / Escriu”.
Menció a la revista ‘Pèl & Ploma’
El Museu destaca que la menció a la carta a la revista ‘Pèl & Ploma’ no és circumstancial, ja que aquell mes de juny Utrillo, amb el pseudònim de Pincell, havia escrit a la revista una ressenya sobre una exposició a la Sala Parés on hi havia diverses obres de Picasso. Un article que va suposar la primera gran crítica que va rebre Picasso durant la seva vida artística.
L’anvers de la carta es completa amb dos dibuixos acolorits amb llapis vermell i blau a la part superior: el d’una flor amb dues fulles i el d’un personatge amb una ploma a la mà dreta i una lira a l’esquerra. Aquest últim podria representar el poeta i dramaturg Eduardo Marquina, amb qui Picasso tenia una estreta relació.
Al revers, hi consta el comiat i la signatura: “Apa, bones / seu / Paul”. Només hi surt el nom, en francès, subratllat amb dues línies. Sota la signatura hi surt la localització i la data “PARÍS – el mes / abans del 14 de juliol”. L’adreça que hi consta és 130 ter Boulevard Clichy, de París. Es tracta del domicili del marxant Pere Mañach, on va viure Picasso l’any 1901 amb el seu amic Manuel Pallarés.
Dret de tempteig sobre exportació
La missiva ha estat adquirida pel dret de tempteig sobre exportació que ha exercit la Generalitat, en aplicació de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català, a favor del Museu Picasso.
Segons els responsables de l’equipament, qualsevol permís d’exportació d’un bé moble demanat a l’Administració, com seria el cas d’aquesta carta, és tractat com un oferiment de venda irrevocable sobre el que l’Administració pot exercir el dret de preferent adquisició. Una vegada detectada la importància del document pel qual es demanava l’exportació definitiva, el Museu Picasso va declarar l’interès a ingressar l’escrit a la seva col·lecció. El Departament de Cultura va iniciar els tràmits per fer-lo inexportable i el posterior tempteig.
